Per una suite algueresa (7)

Inmediatament després de la reunió amb els i les membres de la Junta directiva d’Òmnium Cultural de l’Alguer, ens vam dirigir a l’agència immobiliària “Alguer casa”, que dirigeixen unes persones  altament vinculades al catalanisme cultural alguerès: el senyor Robert Coghene, la seua esposa Giovanna Caucci i llur filla Irene. ´Es tracta d’un edifici històric situat al número 71 del cèntric carrer de Sant Francesc, que combina el nom antic amb el nou de Carlo Alberto. Des d’aquest negoci familiar pretenen portar el tema immobiliari d’una manera molt propera al ciutadà. A  mà dreta, a l’oficina interior, hi ha esculpit un escut de la ciutat, obra del babo de la família. Vam conversar una estona amb tots tres. La Giovana és sarda però assisteix als cursos d’alguerès de l’Escola Pascual Scanu. Tota l’agència desprén doncs algueresitat! Com llur activitat pública, impulsors del Centre Excursionista de l’Alguer, que manté estrets lligams amb molts amants de la natura d’arreu dels Països Catalans, i justament s’encarregà de l’organització de l’aplec anual fa pocs anys.

Amb la Irene ens uneix un fet cultural molt gran. Al novembre de 2014 vàrem rebre el premi Actuació Cívica, que atorga la Fundació Carulla, al saló de cent de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser un moment màgic que vam compartir amb els companys d’arreu de la nació catalana: Tomeu Martí (Mallorca), Ester Bonal (Barcelona), Rosa Serrano (Paiporta) i Montserrat Fontané (Girona). La Irene tenia només 31 anys, era la tercera algueresa en rebre aquest premi, tot un guardó que reconeixia la seua trajectòria incansable en defensa de la cultura de la “suitat mia”, que cantava el gran poeta Rafael Sari.

Vàrem anar al Bar Gilfret on ens esperava una persona clau de l’algueresitat, l’Antonio Martinelli. També ell havia rebut el 2008 el reconeixement de la Fundació Carulla. Un home tot simpatia, amabilitat i gentilesa, que acostuma a ser l’ambaixador de tots els catalans que vénen a l’Alguer. El pots trobar tots els dies assegut en aquest bar, quan sent algú parlar la llengua d’Ausiàs se li apropa, li parla, i el convida. Pastor de professió, està altament lligat a tots els moviments en defensa de la llengua i la cultura alguereses que hi ha hagut a la ciutat des de fa dècades. Se l’estima tothom, se’l té amb altíssima consideració, i després d’uns bons vinets algueresos tothom vol que canti La Caldereta, una famosíssima cançó popular de la ciutat. És un d’aquells homenots que fan ciutat, fan cultura i fan país. Durant el dia pastura ovelles i vaques per la seua finca, a la nit gaudeix de la tranquil·litat de la ciutat, o s’acompanya de bona gent que estima l’alguerès. Un personatge memorable, que remembra els temps en què tothom parlava alguerès al carrer i que sortien de festa i parlaven la llengua de la terra. Nostàlgia eterna d’un alguerès de cap a peus!

També ens acompanyà Maureddu Mulas, el company de la Irene. És un jove amb una cultura amplíssima, que coneix en detall fets particulars de la història sarda i també d’economia, botànica, paisatgisme. És tot un pou de cultura que evns va fer de guia pels carrers empedrats de la ciutat. Ens va explicar detalls únics dels edificis, ens recordà anteriors usos i ens va permetre tenir una visió molt clara de com era l’Alguer d’antany. Mauru és un apassionat alguerès, no canviaria la ciutat per res del món. Va viure a Barcelona quan treballava com a comerciant de vins italians, però la terra l’estira. Està molt interessat en el procés independentista, és un fervorós militant de la catalanitat. Ara treballa com a infermer a un hospital de Sàsser, i manté lligams setmanals amb catalans que el posen al dia de tot l’entramat independentista.

Vam passar una llarga vetllada amb ells i vam gaudir-ne cada minut. Són gent amb entusiasme, que ha pres part en tota mena d’entitats, que tenen uns coneixements profunds d’allò que és la nació catalana i l’encabiment en concret d’aquesta ciutat catalana-sarda. Aquesta correlació entre nació sarda i cultura catalana esdevé un còctel deliciós. Persones com l’Antoni, el Mauru, el Robert, la Giovana i la Irene fan grans l’algueresitat-catalanitat. Són altament necessaris!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *