L’ofensiva de l’artilleria mediàtica
Un dels objectius principals de l’estratègia espanyola és dispersar el vot d’esquerres cap a Catalunya en Comú i cap a l’abstenció.
La maquinària mediàtica submisa (el Periódico i la Vanguardia) i també l’entusiasta (el País, la Razón, el Mundo…) s’hi ha posat des de primera hora, amb la virulència característica de qui té carta blanca i patent de cors, tot s’hi val.
Per desmobilitzar el votant d’esquerres perquè opti per Catalunya en Comú:
-Parlaran de tot allò que es podria haver fet pels més vulnerables enlloc de per la independència (com si els diners invertits en aturar el procés, espionatge i piolins inclosos, no poguessin servir també per les beques menjador)
-Recuperaran la corrupció de Convergència, d’Artur Mas i de Pujol, aquesta trilogia no falla mai, i curiosament s’obriran noves causes o noves proves per mantenir la rau-rau.
-En columnes d’opinió i algunes declaracions polítiques es donarà marge per creure en una reforma de la Constitució que plantegi alguna concessió a Catalunya, quan tots sabem que PPSOECs i fins i tot part de Podemos, no està per la labor ni se li espera; qualsevol reforma constitucional serà regressiva.
-Enfortiran la idea que la pèrdua de l’autogovern és culpa de la dreta independentista i no de l’autoritarisme espanyol, que no sap reaccionar d’una altra manera als reptes democràtics.
-Recordaran i difondran en bucle les afirmacions de Mireia Boya contra els Comuns, o altres perles desafortunades de líders partidaris de la República.
Per desmobilitzar el votant de la CUP:
-Potenciaran la idea de la traïció del President i Junts pel Sí, amb el viatge a Brussel·les i les desercions com la de Santi Vila.
-Brandaran la falta d’estructures d’estat enllestides, infonent la idea de que JpS no anava en sèrio (sobre això en parlarem un altre dia)
-Imposaran la idea que les eleccions és un mandat espanyol, fruit de la legalitat constitucional, el 155 i el sumsum corda espanyolista, per motivar una desafecció dels més puristes per la contesa electoral, que afavoreixi l’abstenció.
Per fer-ho parlaran de sumaris (en teoria secrets), de documents trobats, de converses enregistrades, de filtracions de la policia (en teoria delicte)… no et sona a la metodologia habitual de la Brunete mediàtica i les clavegueres d’Interior? Podrien en un 90% tractar-se de mitges veritats o mentides directament? Jo crec que sí.
I davant d’aquests atacs, proposo
-Preguntar-nos si la gent que està liderant aquest procés ha arribat aquí per oportunisme o ha demostrat (almenys la majoria) una trajectòria important dins l’independentisme.
-Plantejar-nos si nosaltres ens jugaríem 30 anys de presó per un projecte que no va a enlloc i sabent que no té possibilitats.
Et recordo que 10 dies abans de l’1 d’octubre van desarticular 3 vegades el referèndum, i el dia D teníem urnes, paperetes i, sobretot, votants.
“Serenor i confiança” @jcuixart dixit!
PD: Ep! I quan hagi passat tot… passarem revista i comptes als nostres representants, que no en quedi cap dubte!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!