Siguem honestos. “Som on som, més val saber-ho i dir-ho, i assentar els peus en terra”,i fent-ho, serem conscients de la realitat i actuarem en conseqüència. Per molt que ens dolgui, per dur que sigui, per mal que ens faci, siguem conscients que els presos polítics no sortiran de la presó a curt termini, fem-nos-en
Ens calen més #nousrepublicans i els haurem de convèncer d’una altra manera L’independentisme sempre ha estat una corrent de fons dins el mar del catalanisme, sovint caracteritzada per l’idealisme i a vegades atiada per un nacionalisme excloent i mal entès. Convergència feia servir el seu espantall per convertir-se en el gos del pagès de Madrid,
Els resultats electorals per partits són només una part de tot el que cal aprendre d’unes eleccions com aquestes, imposades, parcials, injustes i en estat de setge. Hi ha coses que no es veuen en gràfics però que he constatat a peu de carrer i m’agradaria compartir: 1. La població partidària de la República és
Tot just avui fa una setmana de la victòria independentista a les eleccions del 21D, imposades pel Gobierno español i en un estat de setge permanent. Havent paït els resultats, els copiosos àpats de Nadal, i les ocurrències diverses, pròpies de la ressaca dels comicis, escric una sèrie de reflexions personals abans que se me’n
Molts països tenen monuments a la figura del soldat desconegut, persones que han lluitat i mort en nom del seu país, oferint de manera anònima el sacrifici d’allò més preuat que tenia per un benefici col·lectiu, amb el convenciment que de la nit i el fred dels seus esforços, estava sembrant un demà millor pels
El 21D no votem per l’alliberament dels presos ni pel retorn del govern a l’exili. Això va en el programa però això no s’aconseguirà amb vots. El 21D el nostre vot, l’objectiu de la nostra victòria, és ratificar la República, l’inici del procés constituent de la República Catalana com a estat independent del Regne monàrquic
Crec fermament que les persones imputades o perseguides per la justícia espanyola no haurien de figurar a les llistes electorals, i això també inclou els exiliats, entre els quals es troba el president Puigdemont. Entenent la seva legitimitat com la d’un president català expulsat pel Gobierno espanyol, tal com ho fou Companys en el seu
En els somnis humits d’Aznar, així com en els d’Alfonso Guerra o Aleix Vidal Quadras, Inés Arrimadas podria guanyar les eleccions a Catalunya, el bloc del 155 + Comuns podrien arribar al 50% de l’electorat i la taronja podria reclamar que governés la llista més votada. Per molts catalans, independentistes o no, aquesta imatge se’ls
Pablo Iglesias acusa l’independentisme d’haver despertat el feixisme. Valgui per aquesta vegada i prou, estic d’acord amb el tuit punyent de Rufián; “Al feixisme no se l’adorm, se’l combat.” Efectivament hem despertat un espanyolisme profund, irascible i inherent fins i tot dins de l’esquerra més naïf i més internacionalista, “coses que fan els catalans” que
Parlàvem de la proposta Comuna de buscar aliances a Espanya per aconseguir… alguna cosa, no queda massa clara quina. Però fem un esforç, fem un exercici de racionalisme i plantegem les possibilitats: Podemos, que no són els Comuns, ni viceversa, (alerta amb l’amalgama de sensibilitats que aglutinen unes i altres sigles a Espanya i Catalunya),
Els Comuns (i Jaume Barberà) parlen de que necessitem aliances a Espanya embolicant-se una mica amb l’objectiu d’aquestes possibles complicitats; Per canviar la Constitució? Pel dret a l’autodeterminació? Per la 3a República espanyola? Per la independència? En els tres primers casos ens cal una complicitat de 2/3 del Congrés i del Senat, a més de
Ja és tard per canviar-ho però crec que els electes no haurien d’anar a les llistes electorals per tres motius: Obre la veda a la resta d’imputats. Sí, ja sabem que la imputació pels delictes de rebel·lió i sedició en base a l’ús de violència per part de gent com els Jordis és una broma
A molts els va caure una gerra d’aigua freda quan ERC i la CUP van trencar la voluntat convergent d’una llista única; la República contra el 155. Acusacions, tuits, recels, articles d’opinió, tertulians… per fer la pataleta i donar munició a Espanya. Foc d’encenalls que un dia d’aquests se’ns escaparà de les mans. Una llista
Els indecisos sempre tenen mala fama perquè no són ni això ni allò, no van ni vénen, no pugen ni baixen… i en un món tan canviant com el nostre, on la seguretat és un valor a l’alça, d’alta demanda, la indefinició ens costa de pair i el veiem com una amenaça impredictible. Qui no
El Frankenstein espanyolista campa lliure L’aplicació d’un 155 suau que no es notés al carrer era una de les bases de l’estratègia espanyola per desactivar les mobilitzacions, la unitat popular i la determinació electoral per guanyar el 21D. Ho explicava en un article fa 3 dies, i afegia que el seu èxit depenia principalment d’això: