Un 155 suau, potenciar els Comuns i promoure l’abstenció el 21D
L’estat espanyol es juga molt més que la unitat en la crisi catalana, s’hi juga, directament, la supervivència de les seves elits extractives, assentades sobre uns centres de poder que emanen de la victòria del 1939 i els 40 anys de franquisme que els van seguir.
El desafiament català els ha agafat desprevinguts perquè no se l’esperaven, van fer un diagnòstic nefast i han actuat “a la brava”, com ha fet sempre Espanya en tots els conflictes on ha intervingut.
Tanmateix, la pertinença a Europa limita la seva violència atàvica que voldria arrasar Catalunya i tot el que representa per imposar, d’una vegada per totes, la uniformitat de Castella arreu de la península. La història ja ha donat mostres d’aquesta voluntat íntima en diverses ocasions.
No tinguis cap dubte que els seus socis europeus i els lobbies que els sustenten, al·lèrgics a la inestabilitat que destirota la seva economia, han agafat de les orelles (o les solapes) el govern espanyol i li han fet un curs accelerat de desactivació de la crisi catalana per reconduir la situació.
L’estratègia espanyola es basarà en els propers dos mesos en els següents 3 punts:
-Un 155 suau; que no es noti al carrer, que només sigui de portes endins, quatre titulars de la caverna però pocs canvis pràctics, que no es senti l’opressió, i molt menys, cap mostra de violència com les de l’1 d’octubre.
S’apuntaran els gols (reducció de l’atur, augment de les exportacions…) i donaran la culpa dels errors al govern sortint, com fa qualsevol govern entrant després d’unes eleccions.
La maquinària de la Generalitat és terriblement gran, amb una inèrcia que no poden canviar, per bé ni per mal, i en la que no volen intervenir explícitament per no generar oposició social.
Per això no intervindran TV3, ni es ficaran gaire amb les escoles, ni empresonaran el president ni el govern, i fins i tot, potser alliberaran els Jordis, per donar a entendre, que no són tan dolents.
L’objectiu de tot això és fomentar la sensació de que “amb Franco no es vivia tan malament” però actualitzada.
-Potenciar els comuns; els unionistes no tenen cap projecte atractiu per oferir, ho saben fins i tot ells. El PPSOEC’s no guanya votants perquè només pot il·lusionar amb la bandera, i per bé que són molts els que es conformen amb brandar-la, no són prous per convèncer a nous votants que el que volen és viure millor en un país modern.
Davant d’això i el mantra del 48-52% del 27S només poden comptar amb l’ascens dels Comuns per tal que redueixi el % independentista.
Per això, reduiran els atacs contra l’ambigüitat d’Ada Colau i potenciaran la idea de que la independència és burgesa, idea d’Artur Mas i Jordi Pujol, per tapar el 3%. Sí, sabem que és un argument molt fluix però encara hi ha qui el compra, i el bloc comú, especialment ICV ofegada pel deute amb la Caixa, i Podemos (que vol anul·lar Podem), amb la mirada posada a les eleccions espanyoles, abonaran pel seu compte, aquesta idea.
-Augmentar l’abstenció republicana (hem deixat de ser independentistes); si el votant defensor de la nova República es queda a casa, aconseguiran que no s’arribi al 50% partidari de portar-la a la pràctica (no dubtis que comptaran els Comuns com a constitucionalistes i defensors del 155), i per tant, repetiran el mantra de les majories silencioses i au, a seguir-la ballant.
Per fer-ho atacaran als dos extrems; a la CUP, fomentant la sensació de traïció de JuntspelSí i l’essencialisme de que unes eleccions promogudes per Madrid són seguir-li el joc i perdre la sobirania, promoguent la desobediència a la convocatòria electoral i per tant l’abstencionisme, i per l’altre costat, alabaran i recuperaran en editorials i articles (del Periódico i la Vanguardia) figures com Santi Vila, com heralds del catalanisme, moderat i integrador que s’ha perdut i que s’enyora, desmobilitzant la centredreta menys eufòrica amb el procés.
L’èxit d’aquesta estratègia dependrà de la capacitat de contenció de les hordes anticatalanes que ha despertat el propi executiu espanyol, i de l’astúcia dels partits partidaris de la República, però analitzar aquestes dues premisses, ja no cap en aquest article.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tinc la sensació de que alguns s’han pensat que això es una partida d’escacs i que el poble que no som mes que poble, som simplement els peons que, algu des de fora del tauler els mou simplement per fer arribar la seva reina i al seu rei a guanyar la partida. Vull dir, per endavant, que desitjo de tot cor que si el jugador vol guanyar la consolidació de la Republica Caralana, tant fe bo guanyi, serè el primer en felicitar-nos i en felicitar-me. Pero vet aqui que jo no en conformo en ser peó de rei. Soc ciutadà de la republica. Ens ho varem guanyar 2.000.000 i escaig de persones sota la repressió fisica i emocional d’un regim que actua sense cap careta democràtica, el passat 1/10/2017. Avui, per mi, es un fet essencial que crec que marca quin hauria de ser el nostre comportament. I, sento dir-ho, no es això el que veig. Sense qur les meves institucions no em reconeguin a mi el valor que com a ciutadà em correspon, em nego a seguir com un mesell sense idees propies les indicacions que vinguin del rei, tant si es el rei blanc com si ho és el negre. Per tant, no en el meu nom, i molt menys sense tenir tota la informació que a un ciutadà correspon. Salut i republica.
T’entenc Josep, s’han comès errors, i també voldria que haguessin preparat millor les estructures d’estat (banc català de finances, etc.) per poder gestionar correctament la república a partir de la proclamació. Per aquest punt, tota la crítica que calgui, jo el primer.
Però la realitat és que la força de l’estat espanyol és molt gran, i crec que no som conscients de les amenaces de violència contra la població que ha rebut el govern. Creueu que així és la millor manera d’evitar violència, i si aquest és el motiu, si cal tornar a votar, es vota.
Podem guanyar moltes votacions, però només que perdem la última, s’ha acabat i haurem de tornar a començar de zero (o de més avall).
No per govern, sinó per nosaltres, els que vam defensar les urnes, defensem la república el 21D (si s’hi arriba i no es soluciona abans, que no ho descarto) i si cal, ja passarem factura política al govern a les eleccions constituents.
No abaixem els braços, ara no!
Totalment d’acord amb tu, company. El protagonisme ha de tornar a ser el de les ciutadanes i ciutadans de la República.No podem deixar en mans de reunions de despatx de polítics el nostre futur com a poble.
Aquest article és molt encertat. Ho difundirem, Gràcies
Jo he triat seguir el proces lliurement, sabía que no era un cami fàcil un cami que molts hem començat junts i hem de continuar unit endavant, ningu guanya res si no s’arrisca i si tinc que votar, votaré. Seguiré el camí, guanyem o perdem sense el proces no haguessim tingut cap opció de Independència.
Qui m’hauria dit que tindria l’oportunitat de veure el meu poble unit amb ilusió, força, pacífic un poble ejemplar demanan llivertat.