“Abans de saltar, compta fins a 10”. Us ho han dit alguna vegada? Us ho ha recomanat algú? Als que som impulsius és bo que ens ho recordin de tant en tant, perquè sinó, hauríem de demanar perdó massa vegades per haver saltat sense motius i abans d’hora.
M’agradaria que algú, del govern, CDC, ERC o la CUP ho digués per un micròfon, i ho digués pels seus i pels altres, però sobretot pels seus, pels que l’escolten i li donen credibilitat.
Ara són els pressupostos, en el seu dia va ser el veto a Mas, o cada dia podria ser un debat o un altre. Tenim opinions diferents i seria bo de celebrar-ho perquè el debat és enriquidor. El prejudici, l’insult i l’acusació lleugera no aporten res que sumi. M’agradaria saber quants dels que aposten pel SÍ o pel NO a aquests pressupostos se’ls han llegit, o mirat per sobre, o saben com es concreten.
És més savi ser amo dels propis silencis abans que esclau de les pròpies paraules. La batalla intestina només afavoreix l’unionisme, que sembla haver après la lliçó i calla, deixant que les lluites fratricides els facin la feina.
Ells no poden il·lusionar a ningú, el seu sostre de votants no pot créixer perquè no poden oferir cap millora en cap àmbit important, la seva única esperança és que el suport a la independència baixi per desgast i acabi, com a molt, al sac del federalisme, que havíem aconseguit buidar fins a la mínima expressió (PSC en caiguda lliure) però que es podria tornar a omplir (amb Podemos).
Tinguem la opinió que tinguem, seria bo de guardar-nos-la un temps a la nevera, perquè el temps ens demostri si era encertada o errònia. No seria la primera vegada que el resultat final ha estat millor que el diagnòstic inicial.
No contaminem l’ambient, no ens ho podem permetre, no ens ho perdonarem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!