Josep Arasa i Ferrer

Heus ací un capítol negre de la nostra història: el tràfic d’esclaus. El tràfic d’esclaus ve de lluny, l’institucionalitzaren els grecs i els romans. Va ser una pràctica coneguda per bona part de les societats humanes, un sistema d’explotació intensiva i extensiva, al camp i a la ciutat.

Des de les primeres dècades del segle XI, l’esclavitud va renéixer a la Mediterrània occidental cristiana amb una força i una intensitat que aniria guanyant terreny a mesura que avançaven els segles. Els conflictes fronterers amb els territoris islàmics ibèrics i baleàrics, juntament amb la guerra de cors, abastiren els territoris catalans amb esclaus que foren destinats a la realització de nombroses tasques.

La llista tarifària més antiga que es conserva a Barcelona, redactada cap el1150, inclou els esclaus com a béns d’exportació. Vers a mitjan segle XII, en plena expansió urbana i econòmica i amb una activitat financera contrastada, Barcelona havia desenvolupat un comerç exterior fonamentalment en base al mercadeig de l’or del Sudan, els productes agrícoles i els esclaus sarraïns. Durant aquesta etapa del comerç d’esclaus, van ser les grans propietats laiques i religioses els seus principals clients. Des dels darrers anys del segle XII, el monestir de Poblet els utilitzava per treballar la terra.

A les anotacions de la Lleuda de Guillem de Mediona, del 1222, els esclaus sarraïns són un més dels productes subjectes a tarifació duanera. La lleuda era un impost que gravava l’entrada de mercaderies en una ciutat o en un territori, entre d’altres llocs s’imposava a Mediona, a Vilafranca, etc.. Guillem de Mediona era un noble que posseïa el castell de Mediona,  pertanyia al consell de Pere I, era bon home d’armes i el 1229 va participar a la conquesta de Mallorca.

Des de mitjan segle XIV, Catalunya s’integrà dins les xarxes comercials que provocaren la migració de nombrosos contingents d’esclaus procedents d’Àsia, els Balcans, el Magrib i l’Àfrica subsahariana. Gènova oferia, sobre tot, esclaus orientals; Sicília, sarraïns, orientals i subsaharians embarcats a Líbia; Marsella, esclaus de procedències diverses; els mercats de la costa dàlmata, balcànics i orientals.

A Barcelona, a mitjans del segle XV, aproximadament el 10% de la població era esclava. Entre 1494 i 1506 van entrar al port de Barcelona un total de 61 carregues de vaixell, d’entre ells n’hi havia 21 portaven tan sols esclaus africans i canaris, amb un import de 36.20 lliures per esclau.

La ciutat de Barcelona del 1700-1714 estaven comptabilitzats aproximadament  35.000 habitants, on no eren comptats els esclaus, els quals eren considerats “objectes“, la majoria d’ells provinents d’Àfrica. Les vendes d’esclaus nous es feien a la plaça del Born (la resta, passaven com herències, cessions, donacions, etc.). La majoria d‘esclaus barcelonins es dedicaven (com no) al servei domèstic de cases mitjanes i grans i, sobre tot,  a ser portadors de les cadires de mans.

 Publicat a El 3 de vuit de 07-03-2015

Per saber-ne més.-

Esclaus negres a Barcelona, Sonia Cases, Revista Sapiens, num 112, Gener 2012

El comerç d’esclaus atlàntic i l’abolició de l’esclavitud , Amnistia Internacional  http://www.amnistiacatalunya.org/edu/cat/historia/inf-esclavitud3.html