Josep Arasa i Ferrer

Els països receptors de turisme preveuen per aquest any una forta baixada del nombre de turistes. La crisi, malgrat la reducció de preus, afectarà el desplaçament des de els països emissors.

La República Francesa esta aplicant mesures unilaterals per continuar mantenint el seu primer lloc en el rànquing d’estats receptors. A partir del mes de juliol, coincidint amb el començament de la temporada turística, el impost sobre el valor afegit (IVA) dels restaurants passarà del 19.6% actual al 5.5%.

Aquesta reducció, que comporta una disminució dels ingressos estatals de 2.500 milions d’euros,  es fruit d’un pacte establert entre el govern i la patronal del sector. Els establiments es comprometen a repercutir aquesta baixada en el preu final de la factura, a modernitzar el sector i a crear nous llocs de treball, especialment treball per a joves (20.000 llocs per a aprenents).

A Catalunya, malgrat que el turisme és la nostra principal indústria, no s’estan aplicant mesures de xoc davant la situació actual. (segueix)

A Catalunya es manté la mateixa política de sempre basada en el sol i els baixos preus. Territorialment, aquest any, la campanya promocional es centrarà en el turisme de proximitat, buscant clients entre els espanyols i els occitans (per a la nostra Conselleria “el  sud de França”).

Malgrat tot, els nostres gestors turístics són conscients que ja no poden aspirar a res més que al turisme barat de l’alcohol i del sexe, tal hi com alguns prevèiem. El principal centre receptor de turisme de Catalunya, Barcelona, n’és un exemple d’aquesta tendència governamental.

El passeig central de la ciutat -la Rambla- es un bordell insegur entre venedors ambulants de llaunes de cervesa i de drogues adulterades. La Boqueria, el mercat mirall, es un refugi de carteristes on no s’aplica la legislació vigents d’etiquetatge. Les botigues de records no han variat el seu mostrari anacrònic, espanyolitzat i kitsch, i les parades d’animals no respecten la legislació municipal de protecció dels animals, etc. Tot això davant d’una policia municipal cega i sorda.

La incompetència policial m’atreviria a dir que és volguda -o al menys consentida- pels interessos polítics/turístics, i que aquesta laxitud desapareixerà aquell dia d’estiu que els gestors turístics ho decideixin.

http://www.youtube.com/watch?v=33BULtPQkQo