Josep Arasa i Ferrer

Durant molts segles Santa Margarida i els Monjos s’havia anomenat Santa Margarida. Posteriorment, Santa Margarita del Panades i no és fins l’any 1916 que es va batejar com Santa Margarita y Monjos. Als inicis dels ajuntaments republicans es va dir Santa Margarida i els Monjos fins l’any 1936, en que va passar a dir-se Monjos del Penedès. L’any 1939 torna Santa Margarita y Monjos, i a partir dels anys 80 del segle passat Santa Margarida i els Monjos.

L’any 1932 amb l’arribada dels republicans a l’ajuntament la Plaça de les Eres, es va batejar com la Plaça de la República. L’any 1934 l’ajuntament d’ERC, a proposta dels veïns, va canviar noms de carrers de la Ràpita. El carrer de la Mare de Déu passa a dir-se carrer de La Llibertat, Santa Tecla a Primer de Maig, el carrer Freixas es va dir Fermí Galan, Sant Domènech es va dir 14 d’abril i el carrer del Miret es va canviar per Garcia Hernandez.

A partir de 1936 a Els Monjos, el carrer Sant Josep va canviar el seu nom pel de Ferrer i Guàrdia, el de Torres Picornell per Francisco Ascaso, el de Sant Antoni per Antoni Conesa, el de Sant Pere per Pau Iglésias, el carrer Berenguer es va dir Joaquim Maurin, el de Alvarez Cuevas va canviar per 19 de juliol, la Plaça de l’Església per Plaça de la Revolució, el carrer de la Plata per Vicens Segura, l’antic Camí Ral o carretera de Tarragona es va dir Buenaventura Durruti i el carrer de les Vinyes va rebre el nom de Salvador Seguí.

A Cal Rubió es van canviar els noms dels carrers Sant Antoni per Jaume Piqué, el de la Verge del Pilar   per Fermí Salvochea, Sant Tomàs es va dir Jaume Compte, el carrer Zulueta es va canviar per Isaac Puente, i un carrer sense nom es va batejar com Enric Fontbernat.

L’any 1939 amb el triomf dels franquistes els carrers recuperaren els noms que tenien amb anterioritat a 1932 utilitzant la denominació castellana, excepte la carretera de Tarragona que en el tram d’Els Monjos es va dir Ada. Generalisimo, i en el de la Ràpita passa dir-se Ada. José Antonio. El “carrer del maó” -bloc d’argila prim endurit al sol o al foc, emprat per a fer parets- es va transformar en carrer Maó, amb clara referència a la ciutat de les Balears, tal com ja havia succeït durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) quan l’havien traduït per “Calle de Mahón”.

Amb l’arribada dels socialistes a l’ajuntament l’any 1979, l’antiga carretera va passar a dir-se Ada. Catalunya en el seu tram mongenc i Ada. Penedès en el rapitenc. La que havia estat Plaça de la República la van nomenar Plaça de Pau Casals. Malgrat els informes de l’Institut d’Estudis Catalans, encara avui no s’escriuen en català alguns noms de carrers o barris com la Rambla de Penafel  que es manté amb el castellanitzat Penyafel. El popular “carrer del maó” -Carrer Maó amb l’ajuntament franquista- es va transformar en Carrer de Maho, denominació genuïna per anomenar la  ciutat de les Illes.

Publicat a El 3 de vuit el 01-02-2019