EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

29 de setembre de 2018
0 comentaris

SANT GENÍS A TORRELLES DE FOIX

L’església parroquial de Torrelles de Foix està dedicada a Sant Genís. Va ser bastida el segle XVIII en substitució de la parròquia antiga de Santa Maria. Probablement va ser construïda al mateix temps que la rectoria, a la que està adossada, al portal de la qual hi ha la data de 1779. El temple és neoclàssic. Va ser reformat l’any 1855 per l’arquitecte Josep Simó i Fontcuberta, i remodelat de nou els anys 1923 i 1939.

A la façana principal hi destaca el campanar, de tres cossos en degradació, un ull de bou, i la gran portalada, remodelada el 1923, amb entaulament decorat amb gerros, sostingut per dos parells de columnes a cada costat. Al centre, damunt la portalada, hi ha  una gran imatge del sant patró sobre una peanya decorada amb relleus. La façana té una cornisa amb una curvatura convexa al centre i còncava a les ales amb una creu de pedra al cim.

És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó amb llunetes i capçada amb un absis arrodonit. Té quatre capelles laterals per banda. El cor amb barana de balustres de fusta descansa en un arc rebaixat i en el mur que separa la nau de l’atri; al dessota de la barana hi figura la data de 1864. L’església fa 30’00 x 9’93 x 14’22 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.

El campanar és de planta quadrada, neoclàssic, coetani del temple, mesura 33’67 metres d’alçada. Està coronat amb una motllura i un terrat amb balustrada i pinacles de bola als vuit angles. L’últim cos té un pinacle al cim; recobert per unes rajoles policromades amb domini del color vermell. Al campanar hi pengen dues campanes; la gran de 650 quilos de pes és del 1899 i porta el nom de Pere-Jaume-Joaquima; la mitjana del 1896 es diu Josepa.
El temple fou saquejat el juliol de 1936. Els altars i els objectes de culte foren destruïts i cremats en l’exterior. L’edifici fou destinat a servir successivament de garatge, magatzem i corral. A causa de tot això, l’estructura del temple sofrí danys de consideració, de manera que la volta amenaçava en desplomar-se.

Va desaparèixer una imatge gòtica de la Mare de Déu del Roser així com una casulla vermella brodada amb seda i or. La rectoria fou convertida en seu de la FAI, sofrint algunes destrosses. L’arxiu parroquial fou cremat en la seva totalitat.

El maig de 1939, el rector, mn Joan Riba, inicià les obres de reconstrucció, que prosseguí el seu successor mn. Miquel Bonet. Reparats els fonaments i consolidat el temple que ja amenaçava ruïna, foren construïts els altars de la Mare de Déu de Montserrat  i de Sant Isidre, durant els anys 1954/55. També és realitzà la restauració del baptisteri i la construcció dels altars de Sant Josep i de la Puríssima (1955).

Sant Genís està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Publicat al 3 de vuit del 28 de setembre de 2018

SORTIM DE LA CRISI REDUINT LA DESPESA MILITAR
13.04.2011 | 6.58
A General
SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
27.12.2009 | 2.43
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.