QUIN PERSONATGE¡¡¡.

Deixa un comentari

"Els mercaders dels aparadors han inundat el temple, i els feligresos de la despesa anem per la vida entusiasmats", deia l’Alfredo Abian a la Vanguardia i afegia encertadament “l’austeritat és pels porucs”. 

Gaire austera no ho deu ser na Mercedes Aroz, la senadora electa per Entesa Catalana del Progrés (PSC, ERC, ICV-EUiA) des de l’any 2000. La Mercedes va esdevenir la senadora més votada en la historia de la institució (1.602.225 vots la darrera legislatura).
Provenia de la Lliga Comunista Revolucionaria quan és va afiliar al PSOE i va co-fundar el PSC l’any 1978. És economista, nada a Saragossa l’any 1944, te dos fills i esta divorciada.

Ara, discrepa de la direcció del seu partit i “s’integra plenament a la religió catòlica” i “xoca frontal-ment” amb el matrimoni homosexual, la investigació amb cèl·lules mare o el laïcisme de l’Estat. No dimiteix del seu escó -tampoc ho va fer en el moment en que és van aprovar les lleis malgrat que es va demanar públicament l’any 2005-, tan sols afirma que no es tornarà a presentar a les eleccions.



Habituats com estem a les dicotomies: blanc – negra, bons – dolents, PSOE/PSC – PP, espanyolistes – catalanistes, la seva confrontació PSOE/PSC – catolicisme em sembla una contraposició fora de tota lògica i de temps.
Els arguments d’aquesta  antiga comunista els va exposar a Europa Press, en copio un parell com a mostra:
“He querido hacer pública mi conversión para subrayar la convicción de la Iglesia Católicade que el cristianismo tiene mucho que decir a los hombres y mujeres de nuestro tiempo, porque hay algo mas que la razón y la ciencia. Atraves de la fe cristiana se alcanza a comprender plenamente la propia identidad como ser humano y el sentido de vida” (de quin cristianisme esta parlant la senyora?)
La libertad religiosa reclama el respeto y un reconocimiento positivo del hecho religioso, frente a un intento de imponer el laicismo por parte del Estado”, a la vegada diu que l’Estat ha de posar les bases per a facilitar “la educación religiosa en la escuela”. 

Si la societat civil davant d’aquestes barrabassades evolutives, ja fa anys demanava a crits la seva dimissió, perquè el PSC va callar i ara guarda un mutisme sospitós?. Perquè els altres socis de l’Entesa Catalana de Progrés no han denunciat el cas?. Perquè, en un moment tan delicat pressupostàriament pel país i donat el cas que el personatge es la portant-veu de Economia i Pressupostos, han callat ERC, i ICV?
 
Amb amics com aquest no ens fan falta enemics. 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 3 de gener de 2008 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.