LA RIUADA DEL FOIX DE 1891

Deixa un comentari

El riu Foix ha tingut un paper destacat com a cruïlla de civilitzacions, a l’edat mitjana va esdevenir frontera entre cristians i musulmans. El riu Foix (48,7 kmts) neix al terme de la Llacuna, travessa la comarca de nord a sud, i desemboca prop de Cubelles desprès d’haver passat per la Serralada Litoral. Els seus principals afluents són les rieres de Pontons, de Vilobí o de Llitrà, la de Marmellar, i la de la Munia. És un riu típicament mediterrani i, per tant, presenta un règim torrencial, és a dir, no porta aigua regularment tot l’any sinó que el seu cabal va lligat al règim de pluges durant les diferents estacions. Els màxims es donen a la primavera i a la tardor.

El dia 18 de març de 1888 a Sant Sadurní d’Anoia apareixia el primer numero de la publicació “La comarca del Noya”  periodich quincenal, dedicat exclusivament a la defensa dels interessos generals de aquesta vila i la seva comarca, sortirà lo segon i quart diumenge de cada mes.

El periòdic, amb articles en castellà i en català, es definia com apolític, i es venia al preu de 0.60 pts. el trimestre si el subscriptor era de Sant Sadurní, Lavit o Terrasola; si era d’altres poblacions el preu era de 0,75 pts. El seu primer número anomena mitja dotzena de redactors, corresponsals a Barcelona, Lleida i Vilanova, i la direcció d’Antoni Escayola Tort. El seu darrer exemplar es va publicar l’any 1895.

El dia 8 de novembre de 1891 les pàgines de La comarca del Noya es van fer ressò de la crescuda del riu Foix del mes d’octubre d’aquell any. Riuada que va afectar, en gran mesura, al veïnat dels Monjos ”Durant los dias 24 y 25 del mes passat en que tingé lloch lo fort temporal d’ ayguas que ‘s deixà sentir per casi tot Catalunya, lo poble del Monjos correg-ué perill d’ ésser damnificat per lo desbordament de las rieras de «Llitrá» y de «Foix.». Las ayguas de la darrera d’ aqueixas rieras arribà fins á las primeras casas del poble á la altura mateixa de la carretera. En algunas casas de la plassa 1’ayg-ua arriba á la alsada de dos metros. Gracias á la vigilancia de las autoritats se pogué evitar que ocorreguessin desgracias personals. Los danys materials han sigut de consideració, puig s’ han perdut las tardanerias y verduras que tenían plantadas aquells pagesos com també molta viram. Sembla que hi há lo propòsit de demanar al gobern, que atenent á las circunstancias especials perqué haurán de atrevessar las habitans de aquell poble, durant tot 1′ hivern, los alleugerí dels grans impostos ab que ‘s vehuen gravats. Es d’ esperar que sia atesa aquesta justa reclamació á la que, creyera, apoyarán los diputats del destricte y totas las personas que contin ab medis pera ferla prosperar. De lo que nos en alegrarem moltissim.”.

Fins no fa gaires anys, als Monjos, a la façana d’una de les cases de la carretera, encara hi havia el senyal que indicava l’alçada fins on havien arribat les aigües d’aquella riuada.

Publicat a El 3 de vuit (15-02-13)

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 15 de febrer de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.