LA NAVEGABILITAT DE L?EBRE
Deixa un comentari
Mentre els de l’opinió publica focalitzem eles nostres interessos vers la campanya electoral, el Govern continua prenen acords amb més o menys encert.
Imaginin-se que tenen l’ascensor espatllat i, convençuts de la necessitat de la reparació, el mecànic els hi arregla per pujar del tercer pis al cinquè. En propers pressupostos ja els hi arreglaran per anar de la planta baixa fins al tercer.
Doncs això es el que ara corre cuita, abans del 15 de març data d’obertura de la navegabilitat del Riu, farà el Govern. Volen dragar i senyalitzar el tram entre Mora d’Ebre i Ascó. El Govern i l’empresa Copisa, que s’encarrega del manteniment del canal navegable de l’Ebre, no han explicat com volen fer arribar les barques a Mora d’Ebre
Imaginin-se que tenen l’ascensor espatllat i, convençuts de la necessitat de la reparació, el mecànic els hi arregla per pujar del tercer pis al cinquè. En propers pressupostos ja els hi arreglaran per anar de la planta baixa fins al tercer.
Doncs això es el que ara corre cuita, abans del 15 de març data d’obertura de la navegabilitat del Riu, farà el Govern. Volen dragar i senyalitzar el tram entre Mora d’Ebre i Ascó. El Govern i l’empresa Copisa, que s’encarrega del manteniment del canal navegable de l’Ebre, no han explicat com volen fer arribar les barques a Mora d’Ebre
.
Les riuades de l’any passat van moure el llit del riu, va destrossar alguns embarcadors, i van malmetre tota la senyalització que no ha estat arranjada, provocant que el tram entre la desembocadura i Mora d’Ebre sigui de molt difícil, (alguns dies impossible) la navegabilitat. Al no existir les boies de senyalització el risc constant de trencar una hèlix o fins i tot el propi casc, fan arriscat entrar al Riu des de la Mediterrània i remuntar-lo fins a Mora d’Ebre.
Amb actuacions semblants no és estrany que la pròpia administració reconegui “que el projecte de navegació per l’Ebre no ha causat l’impacte econòmic desitjat”, malgrat que l’any 2007 van navegar entre Amposta i Mora d’Ebre 10.651 embarcacions amb 22.500 usuaris, i al Delta els serveis de transport marítim van moure unes 20.000 persones.
La descoordinació administrativa en l’adjudicació dels treballs de batimetria, de dragat i de senyalització, juntament amb la poca incidència de la lluita contra el musclo zebra i conseqüentment contra les algues i la mosca negra, fan de la navegabilitat del riu un projecte amb tuf a recurrent, per no dir a electoralista.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 18 de febrer de 2008 per Josep Arasa