Josep Arasa i Ferrer

 Quan el poble tenia més fe en els sants que no pas en els metges, les oracions esdevenien els ponts de salvació. Oracions versificades en la nostra llengua, sense rima, ni mètrica, mostres de la confiança popular. Les oracions protegien o guarien amb pràctiques que avui titllem de supersticioses. El repertori d’oracions abraçava tots els sants, totes les activitats i totes les malures: per passar un mal propi a un altre, contra els bandolers, pel mal d’ull, per les activitats agrícoles….

Al Penedès hi ha pocs estudis sobre la medicina popular, els remeis casolans, els exorcismes i les oracions emprades. L’Esteve Busquets en el seu llibre Oracions, eixarms i sortilegis (edicions Maideu) entre les  pregàries curatives que recull n’hi ha algunes del Penedès.

Per demanar pluja els nostres rebesavis resaven:“Salveu-nos Déu i Maria./Verge amada del Roser, deu-nos salut i pluja./ Vos que ho podeu fer.”

Per obtenir bones collites es matava una gallina o un ànec i, deixant caure la sang al conreu, imploraven “Aquest per Déu, aquest per la Verge,/aquest pel sol, aquest pel vent,/aquest per la pluja, aquest pel sembrador/i aquest per la llavor.” Oració molt semblant a la que recitaven en escampar les cendres del Tió de Nadal.

Pel mal d’espatllat les curanderes feien seure el pacient en una cadira amb els braços deixats anar. Els hi estiraven fent-los tocar les puntes dels dits polzes fins que estaven ben igualats: “Sant Maure i sant Bernat/van per un camí,/encontren a sant Martí/i li diuen: Martí que fas aquí?/N’ estic mal de llomadura./Cura’l tu Maure, cura’l tu Bernat.”

Per curar els talls dels mugrons pregaven: “Cristo i serres van a Roma,/les serres se’n van, Cristo se’n torna./Mori serres, viva Cristo,/ per la fe de Jesucristo.” El tractament es complementava amb tres salves i nou parenostres.

En guarir els mals de la vista invocaven “Perla feta i desfeta/entre cap, carn i sang/ tu n’ets feta;/i l’àngel sant Gabriel/t’arrenqui de soca i arrel,/i així ho vulgui Déu/i la Mare de Déu/i així cia. Amen.” Calia fer tres creus sobre els ulls.

Quan patien alguna contusió resaven:“Punta amb punta,/junta amb junta, tall mal llega/no t’enfadis./Ni per foc, ni per aigua, ni per vent,/per la fe de Jesucrist sigui curat./Amén.”

A Lavit oraven per un bon son, pel penediment o per la por a no despertar-se més: “Cristo als peus,/Cristo a la boca, /Cristo al pit;/Cristo estès / per tot el llit”.

El remei per allunyar les pedregades consistia en posar una galleda fora de la casa amb tres pedres, escollides el Dijous Sant, i senyar-se tres vegades dient: “Ves-te’n mal temps,/ves-te’n a l’ús,/en nom de Jesús,/que es pugui fondre ben aviat./Que l’arcàngel Gabriel ,/l’aparti ben aviat,/per amor de Déu”.

Per saécula saeculórum…….amén.