Josep Arasa i Ferrer

La paraula malvasia ens porta efluvis de vi licorós, blanc, dolç, d’alta graduació al qual se li suposaven propietats medicinals i tòniques; i aromes d’antigor citats al Tirant lo Blanc.

Diu la tradició que la malvasia fou introduïda al Penedès, l’any 1304, per en Roger de Flor. La malvasia de Sitges te un particular bouquet  que respon a la verema tardana, a l’elevat grau i acidesa, i a la proximitat al mar. El segle XIX la malvasia de Sitges començà a comercialitzar-se embotellada per Miquel Riera i Matas.

Però de tanta fama, com la del vi licorós, va gaudir-ne una peça de teatre anomenada: “La Malvasia de Sitges” (1866). L’autor va ser en Francesc de Sales Vidal i Torrents (1819-1878), escriptor i alcalde vilanoví. “Don Paco” va deixar un reguitzell d’obres de teatre, de sarsueles, d’articles, de poemes i d’anècdotes. Fou un elegant amic dels cafés, les manilles i el tresillo, i es distingia per la seva barba molt espessa i curiosa: al final es dividia en dos formant una mena de forca de dues puntes cap per avall. Don Paco va estudiar filosofia a la Universitat de Cervera i va crear diferents diaris a Vilanova. En alguna història del teatre se l’ha considerat un dels iniciadors del teatre català modern, junt amb Pitarra.

A “La Malvasia de Sitges”, un americano enriquit retorna al poble a buscar-hi esposa. Els diners i el poder de l’americano Salvador causen una greu divisió en una família. La mare –la Malvasia- vol que la filla s’hi casi, i la noia, el germà i el pare volen un casament per amor. L’acció passa a una tenda de comestibles, amb les parets plenes de bacallà sec, congres i forcs d’alls, penjant d’un clau un violí, com una mostra de les inquietuds culturals de l’autor, que d’una banda exalta la vida de pagesos i pescadors i, de l’altra, és un enamorat de la cultura.

La Malvasia vol el casori amb en Salvador perquè ells són pobres i ell és ric: “Don Salvador té fragates / i té negres, té mulates, / o al menys hi trafica. / D’unes finques empenyades / li valen molt les desferres / i té cases i té terres / i diners a senallades”. El rebuig de la filla –que estima en Rafelet- la posa malalta.

Però el marit explica que les mosses “en tot temps ha succeït / que si hi ha un jove eixerit / el prefereixen a un vell”. I li diu a l’americano que la noia ha donat paraula al Rafelet de casar-s’hi. Don Salvador renuncia al casament, i fins i tot s’ofereix a pagar-li les joies i el que faci falta, i es disposa a marxar: “Y yo a América, porque / allá estoy mucho mejó; / me yaman ñó Salvaó, / y me yaman su mercé”.

La història de “La Malvasia de Sitges”, que havia acabat amb la mare enfadadíssima amb la filla perquè va preferir casar-se amb el noi del poble i no amb l’americano, la va reprendre Vidal, cinc anys més tard, amb una segona part.