Josep Arasa i Ferrer

Tenia cinquanta-cinc anys la Lola de cal Gili de Sant Quintí de Mediona quan li va explicar a en Joan Amades la llegenda de la cova de Mediona; que ell, amatent, va recollir en el seu llibret “Castells llegendaris de la Catalunya Nova” de la col.lecció Biblioteca de Tradicions Populars.

Prop de les ruïnes del castell de Mediona “hi ha un petit catau, que, segons el poble, és una cova profundíssima. Hi viu una reina encantada guardadora d’un preuat tresor. Només pot ésser desencantada al punt de mitjanit de Nadal. Qui la desencanti s’hi casarà i podrà quedar-se el tresor. Alguns ho han provat; però, presos per la por, han abandonat l’aventura abans de trobar-se amb la reina.
El poble no diu que fos la senyora del castell, però cal suposar que a ella deu referir-se si hom té en compte la gran proximitat de la suposada cova amb la mansió senyorial.”