Josep Arasa i Ferrer

En Lluís dels Menuts era un personatge invisible. Llarg i prim, apareixia sempre darrera d’un mar de taques que guarnien la seva transparència. Vestia la seva timidesa amb davantal i botes d’aigua.

Fins que el progrés i les normes sanitàries ho van permetre va disposar d’una cansaladeria al costat de l’antic Hospital Comarcal de Vilafranca; en aquell carrer que és diu Sant Pere, que d’altres nomenen Sant Francesc, que és va dir 14 d’abril i que tothom coneix com el de l’Hospital.

En Lluís servia menuts, sang, fetge i tots els productes del porc als bars i carnisseries de mig Penedès.
Els temps van canviar per Vilafranca i per en Lluís, i on ell remenava la carn de porc sense benediccions,  purificacions, ni manies; avui hi ha un locutori telefònic regentat per uns mahometans.