Josep Arasa i Ferrer

En la recerca de la fi del món d’ibers, celtes i romans existiren nombrosos itineraris que dirigien els caminants cap als límits de la terra coneguda: Fisterra.

El primer terç del segle IX la Península era, pràcticament tota, musulmana excepte els reines i comptats del nord. En aquest context, l’any 813, un pastor gallec nomenat Pelayo veu una llum a la muntanya de Libradon (Compostela). La notícia arriba al bisbe Teodomiro que fa netejar la muntanya i, en aquets treballs, troba un arca de marbre. El bisbe, per revelació divina, anuncia que les restes trobades eren les de l’apòstol Jaume.  En Jaume va ser, segons la tradició, el que va evangelitzar la Península i va morir decapitat per Herodes.

Amb la troballa de la (seva?) sepultura començava el mite i la cristianització del camí ancestral. A partir d’aleshores, el sepulcre es va convertir en el  motiu de la peregrinació. D’arreu d’Europa sortien fidels per visitar-lo. …….

La ruta més habitual per accedir a la Península era per Roncesvalles o per Somport i arribaven a Galícia per Lleó. D’altres aprofitaven els diferents passos dels Pirineus catalans. La gent que venia del sud dels PPCC seguien l’Ebre. Al port de Barcelona arribaven peregrins d’arreu de la Mediterrània.

El camí ral o via mercadera que comunicava Barcelona amb el Penedès per Sant Boi, entrava per Olesa de Bonesvalls i sortia per la Llacuna vers la Segarra i Lleida, va ser molt transitat pels peregrins del port barceloní.

En Josep M. Masachs en el seu treball “Els vells camins del Penedès” publicat a la “Miscel·lània penedesenca de 1979” explica que una de les raons pel gran transit de peregrins per aquest camí va ser en ple segle XIII “la fundació d’un hospital (Olesa de Bonesvalls) sobre la calçada , …per voluntat, del noble penedesenc Guillem de Cervelló”. Es diu que a la inauguració hi estigueren presents en Jaume I i en Raimon de Penyafort (1274?). Als peregrins se’ls donava una lliura de pa i vi, i si es quedaven a la nit, cuina i llit. En el segle XVIII encara es donava la mateixa ració, i per la tarda una sopa i una arengada.

“L’utilitat de l’hospital d’Olesa… fou tan intens que -en Cervelló o els seus descendents- establiren en terres de la seva jurisdicció, i també sobre la mateixa carrerada, un altre hospital de pelegrins en el poble de la Llacuna. El nou hospital fou construït junt al seu portal nord, i  inaugurat solemnement l’any 1325..”

Malgrat els hospitals, la força de Montserrat va anar desviant els peregrins pels camins del santuari, tal hi com ja havia profetitzat en Jaume. Als afores d’Igualada és conserva l’ermita romànica de Sant Jaume de Sesoliveres, on la tradició explica que l’apòstol es va aturar i va predir que la mare de Déu seria molt venerada a la muntanya de Montserrat.