Josep Arasa i Ferrer

El més de novembre de l’any 1933 el rabasser de Cunit Joan Alba va ferir l’amo de Mas d’en Pedro (actual casa de colònies) Josep Marcé “el Paleta de Cunit”, i va matar al seu fill de 22 anys Jaume Marcé, i en la brega ell va quedar mal ferit.

Joan Alba era gairebé analfabet. Josep Marcé era un amo prepotent amb fama de violent, i en Jaume era un jove que militava al carlisme. En Joan Alba i el seu pare treballaven la finca segons un contracte verbal de rabassa morta i donaven la meitat del que collien a l’amo.

En Josep Marcé volia treure els rabassers de la terra. L’amo va portar el cas al jutjat que el va desestimar. Això va encendre els ànims del Paleta de Cunit que no amagava públicament els insults, les amenaces i l’objectiu de matar als rabassers.

Joan Alba declara que un dia va anar l’amo a la finca i va tallar més de 200 ametllers, un altre vegada va tallar garrofers i podar oliveres,… treballs “que l’hi estaven absolutament prohibits per la llei i els costums del país”. Afirma que el seu pare estava acovardit per les amenaces del Paleta, i que en alguna ocasió el va maltractar. “Jo vaig intentar cridar l’atenció de l’amo per la seva conducta però la seva resposta era sempre fatxenda”.

En Joan treballava per torns en una industria a 9 quilometres de casa i per arribar-hi havia de passar per descampats. Quan l’hi tocava el torn de tarda tornava a casa a les 10 de la nit, i tenia por que el Paleta executés les seves amenaces de mort. Per prevenir situacions desagradables es va comprar una pistola.

Un matí de novembre en Joan va anar a la rabassa abans d’anar a  la fàbrica. En arribar-hi  el seu pare li va explicar que en Barraca, un treballador del Paleta, havia estat a la finca a fer feixos de llenya, la qual cosa no podia fer ja que, segons la legislació i el costum, l’únic que podia decidir en una finca era l’arrendador. El Barraca va marxar a explicar-ho a l’amo.

El Paleta amb el carro,  els seus fills i el Barraca, van anar a la rabassa, on van entrar sense demanar permís a l’arrendador i,  amb actitud provocativa, van començar a carregar llenya.  En Joan Alba declara que les dije que hiciesen el favor de marcharse inmediatamente de allí. El “Paleta” contestó con insultos a mi madre y a mí, al mismo tiempo que cogía un enorme palo que se comprende ya tendría preparado, al momento que decía: El que se larga para siempre de aquí, eres tú, hijo de puta.

Quan el Paleta va cridar “mata’l”, el seu fill Jaume va agafar una destral i es va abraonar sobre en Joan que, amb un gest ràpid, va poder apartar-se i la destral, que anava al centre del crani, tan sols li va arrencar el cuir cabellut. “En este momento, el hijo mayor, que había recogido de nuevo el hacha, y el “Paleta” con un enorme palo se me echaban encima con el propósito de matarme. Entonces, instintivamente, saqué el arma que llevaba en el bolsillo, y empecé a disparar desde el suelo, sin saber adonde y sin otro fin que el de defender mi vida”. En Joan va quedar sagnant amb el crani mig obert, el Paleta va quedar ferit a terra i el seu fill, en Jaume, va morir. A en Joan el van dur primer a l’hospital de Vilanova i posteriorment a la presó de Barcelona.

L’alteració de les condicions de conreu en benefici dels rabassaires, per part del Parlament de Catalunya, amb la promulgació de la llei de Contractes de Conreu  de l’11 d’abril de 1934 pel govern de Lluís Companys, tenia com a finalitat bàsica substituir l’antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols. La llei provocà un seriós conflicte entre rabassaires i propietaris, amb implicacions polítiques profundes. Per aconseguir tirar-la endarrere els terratinents s’uniren al voltant de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), el qual juntament amb la Lliga Catalana, presentaren un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals al·legant que la Generalitat de Catalunya s’excedia de les seves competències estatutàries, prioritzant els seus interessos econòmics per sobre de l’autonomia catalana.

El Tribunal de Garanties Constitucionals de la República Espanyola, en el context d’un govern de les forces de dretes, va donar la raó a l’IACSI i anul·là la llei. Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya tornà a aprovar el mateix text íntegrament tot desafiant l’autoritat d’un tribunal conformat pels polítics no catalans. Finalment, per tal de sortir de l’atzucac, el govern espanyol pactà amb la Generalitat catalana de fer algunes reformes al reglament de la llei per tal de moderar-la.