ELS FERRO-CARRILS DE TARRAGONA A BARCELONA I FRANÇA

Deixa un comentari
El dia 1 de setembre de 1882 la pàgina 5 de la Vanguardia publicava el següent anunci de la  “Compañia de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia”: Para facilitar la asistencia á las fiestas y ferias que en Arbós se celebrarán durante los días 4 y 5 del actual, esta compañía ha acordado que se expendan billetes de ida y vuelta con rebaja de tarifa en los días y á los precios que á continuación se expresan: Línea de Tarragona.—Días 4 y 5 de setiembre, fiesta mayor de Arbós.—De la estación de Barcelona á la de Arbós y regreso, 26 reales en 2.a  clase y 20 en 3.a—De la estación de Tarragona á la de Arbós y regreso, 16 en 2.a  y 10 en 3.a. Entre d’altres condicions per beneficiar-se del descompte es feia esment que Los militares y niños no tendrán derecho á reducción alguna sobre el precio de dichos billetes.

La Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) era una companyia ferroviària catalana. Es va fundar el 10 de desembre del 1875 arran de la fusió de les companyies Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF) i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB), la qual havia fet arribar el ferrocarril a Vilafranca l’any 1865 (El 3 de vuit 06-05-2011).

L’any 1887, TBF,  va absorbir la Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona. Lògicament la companyia va començar immediatament les obres per integrar les seves línies. Així fou com s’inaugura, el 24 d’abril de 1887, l’estació de Sant Vicenç de Calders on s’uniren les línies de  de Barcelona-Martorell-Tarragona (ex TMB) i la de Barcelona-Vilanova-Valls (ex VVB).

De l’inventari fet per la companyia TBF l’any 1893, entre el material que circulava per les nostres estacions, destaquen com a curiositat: dos coxes salons un anomenat el “Real” i l’altre el del “Infante”; cinc cotxes que oferien deu places de primera classe en un saló central i vint de segona als extrems, vuit cotxes amb wàter,….

El 1 de gener de 1898 TBF i la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MSA) es fusionaren conservant el nom de l’última. Tot i així TBF mantenia certa independència (fins i tot amb explotació pròpia) i passà a denominar-se la “Xarxa catalana de la MSA”. El 1925 es començà el procés per la unió definitiva, la qual no es produí totalment fins el 1936.

Entre 1936 i 1939 la xarxa ferroviària de l’estat va quedar molt malmesa, en aquest context va ser quan es va crear RENFE resultat de la nacionalització franquista de totes les línies ferroviàries l’any 1941. Nacionalització que ja havia proposat el líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó (1876-1947), en una de les seves etapes de ministre, degut a la deficient actuació de les companyies privades, les quals utilitzaven un parc mòbil antiquat i línies amb malt estat.

Publicat a El 3 de vuit (28-06-13) 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 28 de juny de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.