EL CASTELL I LA TORRE DE CLARAMUNT
Deixa un comentariEntre els primers senyors de la Pobla de Claramunt i de la Torre de Claramunt figuren els cavallers que, segons Mossen Jaume Febrer l’any 814 van arribar procedents de França, anomenats Clairmont o Claremont, per ajudar al comte Ramón Berenguer.
Els Claramunt van construir la seva fortalesa a la muntanya de sobre la Pobla de Claramunt. Al voltant de 1070 van construir una torre de guaita en una zona propera del castell amb la finalitat de de controlar la vall, el camí d’accés a la conca de l’Òdena i a l’Alt Penedès, i a la riera de Carme. Amb el temps i al costat d’aquella torre es va formar el poble de la Torre de Claramunt.
A les darreries del segle X està documentada l’existència de l’església del castell de Claramunt dedicada a Santa Maria. L’any 1147, Guillem de Claramunt acompanya el comte Ramon Berenguer IV en la seva expedició a Almeria i en les empreses reconqueridores de la Catalunya Nova. El 1229, Guillem de Claramunt fou aliat del rei Jaume I el Conqueridor en l’expedició a Mallorca. Rebé els delmes (impost sobre la collita dels camperols) del castell de Montoliu, dels termes de Montornès, Altafulla i de la Nou del Gaià per part del bisbat de Tarragona.
El 1306, Berenguer de Claramunt va vendre el castell i els seus dominis als Folc de Cardona. L’any 1344 hi va haver una terrible rierada que es va emportar el primer nucli de la Pobla que havia nascut al marge esquerre del riu Anoia i que es coneixia amb el nom de la Pobla Vella. Després d’aquesta catàstrofe Hug Folc II, que fou l’últim vescomte i el primer comte de Cardona, en 1344, va atorgar la carta de repoblació de la Pobla de Claramunt. Va ser aleshores quan va néixer la nova Pobla al costat dret del riu, al peu de la muntanya del castell i del pas del Camí Ral que anava cap a Barcelona i que en aquest punt es creuava amb una altra via que es dirigia cap a Vilafranca del Penedès.
Joan de Claramunt va ser aliat del rei Joan II i en la guerra entre ell i la Generalitat, no va poder evitar la destrucció del castell de Claramunt, feta el 1463.
L’ any 1530 els Claramunt compraren als ducs de Cardona la jurisdicció i la senyoria del terme de la Torre de Claramunt. Francesc de Claramunt i Caçador obtingué el 1620, com els seus avantpassats, el càrrec de governador de la Conca d’Òdena, atorgat pels Cardona. Un descendent seu, Josep de Ribera i d’Espuny-Claramunt, austriacista, va ser capità de la Coronela de Barcelona. Rebé del rei arxiduc Carles III el títol de comte de Claramunt (1708) pels seus grans esforços i la seva lluita en defensa de la seva causa. Felip V li va confiscar els seus bens i el va desterrar a Burgos fins al 1725. El seu germà Carles de Ribera va ser empresonat a Lleó i va morir desterrat. No va ser fins 1725 que els Claramunt pogueren recuperar tots els seus bens. L’any 1722 el castell havia estat incendiat.
El castell, es reconstruí per mitjà de subvencions oficials, prestacions personals, i donatius de particulars, entre els quals destaca l’aportació del matrimoni Antoni Miquel i Balbina Mas, que el 1925 foren distingits per el rei Alfons XIII amb el títol de marquesos de la Pobla de Claramunt. El 1996 passà a mans de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt.