Josep Arasa i Ferrer

Sra. Chacón:
Felicitats per les seves noves personals. Matrimoni, embaràs i nominació la mateixa setmana són coincidències tan sols superables pel President de la República Francesa.
Sense ànim d’amargar el seu protagonisme mediàtic, que possiblement la durà fins la candidatura a la presidència de la Generalitat, tal i com ja es va preveure en aquest bloc (post del dia 7 de juliol de 2007), permeti’m que discrepi d’alguna de les seves apreciacions polítiques evidentment, (les matrimonials reconec que formen part de la seva esfera més personal i de les revistes del cor que ho publicaran).
La seva sensibilitat, li ha permès reconèixer l’existència del català emprenyat. Deixim que li recordi l’existència del català enganyat, subgènere que a cop de mentida ha anat omplin les llars de lo quotidià. De tots dos voldria parlar-ne.

Comencem a trobar exemplars de català enganyat fa uns tres-cents anys. Va ser una estranya epidèmia que lentament es va anar estenent pel país  i ha revifat en virulència en els darrers quatre anys, quan el PSOE-PSC ens va prometre –entre campanya electoral i campanya electoral– el retorn dels papers espoliats pel franquisme; l’aprovació de l’Estatut que sortís del Parlament; les plaques de matricula amb el distintiu nacional; la publicació de les balances fiscals; el català com a llegua europea;  i un llarg etcètera basat en aquella dita del “prometre no fa pobre”. Bona part de la població ja ha compres que a Espanya són molt rics de promeses i han regruixi’t l’exèrcit dels catalans enganyats. Host, possiblement no tan nombrosa com la del emprenyat, però molt més conseqüent. Oblidar-los és un atemptat a la igualtat de generes, impropi de la seva digna situació ministerial. M’imagino que és deu a l’emoció del moment.

El català emprenyat reconec que és una altre cosa, i amb això vostè te una part raó. Ara bé reduir-li l’emprenyada a un estat emocional circumstancial producte de dos problemes ferroviaris de ràpid oblit, em sembla, també, producte de la seva tendresa nadalenca i post matrimonial.
Sense ànim de fer-li una llista exhaustiva de motivacions, li recordaré que la carretera nacional 340 continua creant embussos en tot el seu recorregut per Catalunya  en especial a l’Aldea, a Vallirana o al port de l’Ordal; que la major de la població de Catalunya ha d’anar per autopistes de peatge per desplaçar-se en automòbil; que les nostres comarques no disposem de un transport públic eficient i coordinat; que la sanitat primària no funciona i que per fer-se visitar per un especialista has d’esperar mesos; l’ensenyament públic està a la cua d’Europa; correus és un servei inoperant i tant antiquat com la mateixa Renfe, en pobles de 5.000 habitants tan sols distribueix cartes dos cops per setmana si el carter no esta malalt o de vacances, en aquest cas no és distribueixen; que la xarxa elèctrica es un espectacle de risc; que inversions fetes pel anterior govern de la Generalitat estan deixant-se perdre sense manteniment, com la promoció i navegabilitat del Ebre; que estem patint totes les desavantatges de rebre milions de turistes sense que el seu govern hagi estat capaç d’incrementar la despesa per turista; que part del nostre territori esta sense cobertura de telèfons mòbils, ni d’ADSL i que qui en disposa paga preus molts superiors als europeus; que les seves polítiques han incrementat les diferencies socials i econòmiques i que mai la banca havia guanyat tants diners;  etc.

Veu sra. Chacón,  com tenim més motius els catalans per estar mooolt emprenyats.En tenim alguns més que els que vostè diu, encara que el seu lapsus són comprensibles pels motius abans esmentats, pel fet de viure a Madrid i darrerament estar tan enfeinada preparant la boda. Per recordar-los m’he permès aquesta lletra, que no voldria acabar sense desitjar-li molts èxits en la seva aventura matrimonial.

Atentament:
El Barrinaire 

PS.-Li pregaria que no bases la seva resposta amb el pobre argument de la desqualificació partidista. Els catalans enganyats i els emprenyats tenim moltes raons per existir.