JOSEP MARIA BAIG I ARIBAU

Josep Maria Baig i Aribau, va néixer a  Barcelona l’any 1905, era família del poeta Maragall i modelista d’ofici. Catòlic de pedra picada, de profunda consciència catalana. Va ser un dirigent obrer a Vilanova i la Geltrú. L’any 1933 era el President de l’ Associació d’Obrers de “Productos Pirelli, S.A”, un sindicat independent.

L’any 1948, seguint les passes d’un altre vilanoví, Guillem Rovirosa i Albet, va ser el fundador de l’HOAC (Hermandades Obreras de Acción Católica) a Vilanova. L’HOAC és un moviment fundat a Madrid el 1946 en plena dictadura franquista pel penedesenc Guillem Rovirosa i Albet amb el patrocini del cardenal Enric Pla i Deniel. Es tracta d’un moviment especialitzat en el món obrer i d’àmbit estatal. El seu objecte és difondre en tot l’àmbit de la nació, entre la classe obrera, un alt ideal de conquesta espiritual del poble per a Crist i de conquesta social d’un sa benestar per a tots. Durant els anys seixanta molts dels seus membres participaren en la fundació de Comissions Obreres i foren força actius contra el franquisme.

Guillen Rovirosa i Albet va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1897 i va morir a  Madrid l’any 1964. L’any 1936, en plena guerra civil,  fou elegit President del Comitè Obrer de l’empresa “Rifà Anglada” de Madrid, on treballava de director tècnic. L’any 1939 fou empresonat per haver estat membre d’aquell Comitè Obrer. Va estar dos anys empresonat. L’any 1946, fundà la HOAC. L’any 1957 va ser atropellat per un tramvia i se li amputà una cama, llavors va anar a viure a Montserrat. És autor de Cooperativismo Integral (1959). El Primer Traidor Cristiano, Judas de Keriot, el apóstol(1962). El Primer Santo Cristiano, Dimas el ladrón. (1962). ¿De quién es la Empresa?.Manifiesto Comunitarista.

Josep Maria Baig i Aribau des de l’HOAC continuà, semi-clandestinament, la seva tasca sindical i de defensa de Catalunya. Aquesta activitat li comportà denúncies de col·laborar amb el “Socor Roig”. L’any 1949, davant el tancament de la fàbrica de sabatilles “wamba” Pirelli (del c/ Sant Roc de Vilanova) i l’acomiadament de les 159 dones que hi treballaven, les va esperonar a defendre la readaptació dels seus llocs de treball a l’altra fàbrica Pirelli de Vilanova. Un any després, les dones van ser admeses, però les amenaces que havia rebut i rebia Josep Maria Baig van ser considerables. Les coaccions que rebia també li venien per les seves activitats en pro de la cultura catalana (va ser el cap visible en l’organització del primer concurs de sardanes de Vilanova, l’octubre de 1945). El juny de 1952 emigrà a Brasil i dos anys després s’establí a Montevideo (Uruguay). Allí va ser elegit President de l’Esbart del Casal Català. Posteriorment va emigrar a Veneçuela l’any 1975 on morí l’any 1983.

Publicat a El 3 de vuit el 1 de març de 2019

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *