LA VAGA DEL XAMPANY

Deixa un comentari

Amb el titular “La vaga del xampany”, el dia 30 de setembre de 1978, el setmanari vilafranquí Tothom  obria la portada.

El xampany francès es va introduir a Catalunya amb l’ocupació dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823-1827), un exèrcit enviat per França  per ajudar a restaurar Ferran VII com a monarca absolut. Luis Justo y Villanueva, de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, va ser l’impulsor de l’elaboració del primer  vi escumós català amb el mètode xampanyès, però a partir de les varietats blanques autòctones del Penedès. A l’Exposició Universal de París de 1867 es van presentar els primers xampanys catalans. L’empresa reusenca Soberano & Cia va ser la primera a comercialitzar el que aleshores s’anomenava “xampany de Reus”. En la reunió de l’Institut de Sant Isidre de 1872 hi va participar Josep Raventós i Fatjó, de can Codorniu, qui acabaria sent decisiu en l’expansió dels vins escumosos.

A una ordre espanyola de 1959 que promulgava les primeres normes sobre vins escumosos per primera vegada s’utilitza la paraula “Cava”.  La incorporació d’Espanya a la CEE, suposa el reconeixement del Cava com a Vi Escumós de Qualitat Produït en una Regió Determinada. El febrer del 2006 hi havia inscrits 82 municipis; 69 municipis de Catalunya, la majoria es troben a l’Alt Penedès, 6 a la zona de La Rioja, 3 a l’Aragó, 2 al País Valencià, 1 a Castella i Lleó i 1 a Extremadura.

L’any 1978 la denominació popular per referir-se als “caves” era la de xampany. La vaga d’aquell any fou la primera que realitzaren els treballadors del sector des de que el xampany arribà a Sant Sadurní al segle XIX. En aquella vaga, a Sant Sadurní, pararen totes les empreses excepte Codorniu, i a Vilafranca les caves Raventós-Cataus i Caves Olivella.

El conveni del sector havia finalitzat el mes de juny i els treballadors en demanaven un altre que tingues en compte un increment salarial de 1.160 pessetes (6,9€) per setmana, equiparant-los amb els treballadors de Codorniu que tenien conveni propi. La patronal oferia, tan sols, un increment de 800 pessetes d’augment. Els treballadors també demanaven 28 dies de vacances, 40 hores de treball setmanal, cent per cent del sou en cas de malaltia i el manteniment de les dues pagues extres durant el servei militar.

La jornada de mobilització començà amb una concentració al camp de futbol de Sant Sadurní a la que assistiren una 800 treballadors que es dirigiren en manifestació a les Caves Codorniu intentant que els treballadors d’aquelles caves s’hi solidaritzessin. No ho feren i l’empresa Codorniu va prohibir als treballadors fer una assemblea. A la tarda es realitza una manifestació pels carrers de Sant Sadurní fins a la plaça de l’Ajuntament, on a les 6 de la tarda , els 600 treballadors de Codorniu s’hi uniren.

Publicat a El 3 de vuit de 28 de juliol de 2017

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 30 de juliol de 2017 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.