CAL MACIÀ, UNA PAIRALIA DE PUBILLS

“La història social de Catalunya ha seguit una trajectòria més reeixida que no pas la trajectòria de la seva historia política. En altres termes, els catalans hem sabut manejar-nos millor portes endins que dirigir el país portes enfora.”

Amb aquestes paraules -encara actuals malgrat els anys transcorreguts- començava el jurista i polític gironí Joaquim de Camps i Arboix la introducció a “Les cases pairals catalanes”. Un llibre amb fotografies de Francesc Català Roca, editat per edicions Destino l’any 1965, que recull histories i imatges de cases pairals….

A Vilafranca es detura a cal Macià, el casal de pedra situat al costat de la Casa de la Vila. Situa els orígens de la família el segle XV quan Vidal Bartomeu, notari mallorquí, compra unes terres i un moli -a Vilafranca i a els Monjos- als frares de Santes Creus. El personatge participa en guerres i esdevé ambaixador a Roma, menja amb el Papa i rep el títol de Burgès de Vilafranca amb el tractament de magnífic de caràcter hereditari.

A finals del segle XVI ja entra a la casa el primer pubill, en casar-se amb la pubilla en Gaspar de Copons, a qui la guerra dels Segadors li va fer perdre bona part del patrimoni. “L’abatuda família salva la situació amb un altre enllaç matrimonial: el de Maria Esteve-Bertomeu amb un acabalat minyó anomenat Manuel Macià”.

D’aquest enllaç nasqué en Magí que fou nomenat cavaller i lliura persona i diners en defensa de Catalunya contra els exercits de Felip V el Borbó (1701-1714). “El triomf dels Borbons gairebé l’arruïnà, i pel disgust produït perdé la vida”. La seva vídua, Esperança de Tord, sola i desvalguda, visqué per caritat en els baixos de la casa confiscada empenyorant els mobles i els objectes de valor que li quedaven. Un altre sobrevingut salvà la situació –en Nin- que aporta sang nova a la família i  retornà el benestar econòmic i cultural a la llar.

Al segle XIX la casa ja tenia una nodrida i selecta biblioteca especialment de matèries jurídiques. Josep Maria Macià i Nin és decantà pels carlins a les guerres del segle XIX, i malgrat superessin aquell atzucac, el flagell de la fil·loxera va tornar-los a arruïnar.

En aquella situació un altre pubill salva el llinatge: en Román de Saavedra, andalús d’ascendència gallega que és va casar amb la pubilla Pilar Macià. Segons la descripció d’en Joaquim de Camps i Arboix, en Román “havia estudiat la carrera de dret a Barcelona, era entusiasta wagnerià… i malgrat no distingir-se temperamentalment per l’economia pràctica, fou el veritable restaurador del patrimoni”.

Repassant les ratlles breus amb les que resumeixo les vint generacions de Cal Macià, coincideixo amb Jean Guéhenno quan diu que la història més gran i més emocionant és la història dels homes sense història.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *