Perdoneu-me si insisteixo un dia més en el lema del PSC-PSOE per al referèndum de l’estatut. Ja vaig escriure fa un parell de dies que em sembla un insult i una manipulació. Us convido a llegir el post si encara no ho heu fet, perquè pels comentaris que hi he trobat sembla que ha agradat força.
Sembla que per als socialistes el que importa no és l’estatut, sinó la reelecció de Zapatero. El paper de Maragall durant la negociació, el seu suïcidi polític amb l’expulsió dels consellers d’ERC, el despuntar de la candidatura de Montilla, etc. Tot plegat fa pensar que el PSC assumeix el seu fracàs a la Generalitat i descarta que mai la pugui governar en solitari, si no és en situacions tan excepcionals com l’actual, és a dir, amb la il·legitimitat d’un acord trencat. De fet, que el PSC perdés 10 escons i fos incapaç d’aprofitar el desgast de vint-i-tres anys de pujolisme ja és un indici del sostre electoral dels socialistes a Catalunya. Suposo que Montilla ha fet balanç i que ara preferiria ser un discret conseller primer sota la batuta de Mas per afavorir la instal·lació a Catalunya del bipartidisme que tan bons resultats dóna a Espanya. En aquest càlcul, però, hi ha alguns errors que el temps s’encarregarà de fer evidents.
Montilla, tal com venia a dir l’altre dia Isabel-Clara Simó a l’Avui, és massa patata bullida per ser president de la Generalitat. Davant d’aquesta evidència, però, hi ha qui intenta fer revifar el debat del candidat "xarnego" per veure si aquest discurs li dóna més opcions. No cal que s’hi esforcin, perquè l’objectiu del PSC a Catalunya no és tant la presidència com el govern. En realitat, es tracta d’evitar qualsevol situació que pugui desgastar el vot socialista de cara a la reelecció de Zapatero, que és l’únic que els importa. El lema de la precampanya ho demostra: el fantasma del PP no és una amenaça real per a Catalunya, on és la quarta força política, però sí pot ser un problema per a Zapatero.
El que fa el PSC-PSOE és atiar el vot anti-PP, que de fet és el que va permetre a Zapatero accedir al govern d’Espanya. Ara bé, el que potser no s’han parat a pensar és que el PP té una bèstia negra molt més important que Zapatero, i aquesta és la desmembració d’Espanya, o el que és el mateix, la independència de Catalunya. Potser ja no recorden que el 14 de març ERC va obtenir 94.578 vots més que en les eleccions al Parlament de Catalunya. Per tant, si algú està capacitat per captar el vot anti-PP a Catalunya, aquest és ERC. Per tant, a tots aquells que troben que votar SÍ al referèndum és una manera divertida de fer la punyeta al PP, jo els recomanaria que votin NO, que entre tots aturem aquest estatut retallat, que fem plegar un president il·legítim anomenat Maragall, que en les properes eleccions donem el màxim suport electoral possible a l’únic partit independentista capaç d’aglutinar una majoria social amb aquesta voluntat, i que posem clarament damunt la taula l’opció de la sobirania amb un calendari concret. Ja veureu com s’enfilen per les parets els del PP. Ja veureu com aleshores sí que els fem la punyeta.
Per acabar, una petita referència a les enquestes. Jo sempre he estat d’extrema lletra i poc hàbil en matemàtiques, però hi ha algunes operacions aritmètiques que no em quadren. Com és possible que en l’enquesta del CEO el PSC superi CiU en 8 punts i alhora, quan es demana el grau de satisfacció, només un 47,3% de votants socialistes declarin que tornaran a votar el PSC? I després, en la d’El Periódico, com és possible que el NO representi el 23% si ERC i el PP són els únics partits que hi donen suport i alhora resulta que el 40,2% d’electors d’ERC afirmen que votaran SÍ? A vosaltres us surten els números?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mí si que m’agraden les matemàtiques i et puc dir que:
1) La mostra és massa petita.
2) La mostra està segurament biaixada.
3) La tradució de la intenció directa de vot a l’estimació de vot és tendenciosa i kafkiana. Mira, al gràfic del Periòdico, per exemple, la relació entre la darrera enquesta abans de les eleccions i el resultat real de les eleccions. ERC tenia un 23 % de desviació respecte l’estimació, que l’infravalorava, mentre que el PSC estava sobrevalorat en un 19% i CiU en un 6%. Si ara es produeix la mateixa desviació, ERC traurà un 18,5%, el PSC un 25,9 % i CiU un 26,7 %, de manera que en el futur parlament podrien tenir tres forces relativament igualades.