La veïna Inquisició
Hem estat fets
entre grallades de corbs
i el xuclat de la paparra
arrapada a l’entrecuix,
hem crescut com oliveres
de brancatge turmentat
per un tenaç
ponent eixorc.
Mirada de vidre,
llavis aspres,
manyagues clandestines,
el teu pes dens
com un malson
amaga les llunes
i les prunes
vestides de dol,
i obre un camp de lentíssimes
imatges en negre i blanc,
inútils.
Del plany a la llàgrima,
de la llàgrima al plor
del plor al silenci
del silenci a la ràbia.
Jutgessa inquisidora
i policia alhora,
catedral i presó,
lladre i captaire.
Però escolta,
som nissaga de resistència,
d’avenç, de la rauxa
que ens permet
saber triar el moment
de llançar-nos a la follia plena,
On no hi seràs.
Febrer 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!