Hibernació
Quin llarg recorregut tenen
els camins de l’hivern!
He anat a passejar
pels blancs senders nus
de flaire humit,
que enfilen el Terraprim,
i he vist com s’esmunyen
més enllà de la
boira persistent,
tènue i estatjada del febrer.
Caminava abstret en un
jo dispers,
entre els marges adormits
del matí callat.
M’allunyava dels udols
de l’enyor de les mancances,
i mirava d’omplir
la insaciable gola del desig
amb un enamorament.
I així,
avançava cap el rere bosc,
on sé que es gesta una
primavera clement,
d’orenetes i capricis,
de jocs i lleus pertinences,
que els vull nous i convincents,
desitjats i necessaris:
vull més vida.
Febrer 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!