Herència
Mai no et rendeixis,
no esborris les paraules
que vas aprendre dels avis,
tot reprèn el sentit
un dia que creiem inaccessible
quan palpem, flairem,
pesem , mirem,
encetem, ensaquem o badem.
Elles seran,
les que, un dia a venir,
et permetran destriar
entre els boscos carregats de glans
els avellaners de les clarianes,
o collir les nous
que la fi de l’estiu obrirà per a tu,
al noguerar.
Romanen callades,
darrera de convenis muts,
de teranyines embufandades,
i oscil·len tremoloses
entre l’ estranyesa
i el ressorgir del llenguatge.
Són teves,
Són, tu mateix.
Juliol 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!