TocDeQueda

Amb l’objectiu d’aturar el referèndum de l’1-O, el govern espanyol està avergonyint gran part de la població espanyola, no només per les formes i mesures repressives i autoritàries que està prenent sinó també per les situacions tragicòmiques que està generant. Això d’escorcollar impremptes i requisar paperetes i cartells com si es tractés d’un arsenal d’armes químiques és de pel·lícula. Si, a més a més, quan surt la Guàrdia Civil, troba al carrer una multitud de gent rient i ensenyant-los eixes mateixes paperetes i cartells, la comèdia és per caure de cul. El tema de les pàgines web és també d’agafa’t i no caigues: bloquegen un web del referèndum i n’apareixen tres més a la mitja hora; els hi tornen a bloquejar i, minuts després, en tornen a apareixer vuit de noves. I, per últim, l’acudit total: envair Catalunya de policies nacionals i guàrdies civils amb dos creuers de la Warner Brothers comandats per Piolín, el Pato Lucas i el Coyote. Si volien fer riure al personal ho han aconseguit. Ara: més d’un i més de dos dels seus, després de veure l’espectacle que ofereix dia sí dia també el govern espanyol, estaran pensant: “¿Como no van a querer independizarse los catalanes?”. I tapar Piolín amb lones negres tres dies després d’arribar al port no fa més que engrandir les rialles d’uns i la vergonya dels altres.

Més enllà del ridícul que estan fent a la vista de tothom, els espanyols s’haurien de fer mirar això de l’orgull. De fet, en la meua humil opinió, el conflicte d’Espanya amb Catalunya té l’orige, precisament, en la manca d’autoestima i orgull patriòtic del PP i el govern espanyol. Quan parlen de la “gran nación española” i s’omplin la boca amb adjectius grandiloqüents, no se n’adonen que cauen en una gran contradicció: si España fos com ells diuen que és -Una, Grande y Libre!-, no haurien de tenir cap inconvenient en deixar que els catalans i les catalanes decidiren si volen formar-ne part o volen marxar. De fet, si realment España fos tan gran, íntegra i orgullosa com diuen, haurien de convidar a marxar tots aquells territoris que no en vulgueren formar part. Això seria una demostració inequívoca d’orgull patriòtic. I això és, precisament, allò que va fer una nació incomparablement més poderosa i gran que Espanya -Anglaterra- amb una de més petita i humil -Escòcia-. Els anglesos, més patriotes i orgullosos que ningú, van dir als escocesos: “Sou majoria els que voleu marxar? Adéu!”. Però, ves per on, que va guanyar el “no” al referèndum i Escòcia encara forma part del Regne Unit. Una autèntica lliçó d’orgull i democràcia d’una de les nacions més poderoses del Món. I Espanya? Per què no segueix l’exemple anglès? Bàsicament perquè, al contrari que Anglaterra, té l’autoestima per terra i, per això, enlloc de persuadir i seduir els catalans amb un projecte il·lusionant i conjunt, usa l’amenaça i la repressió per continuar sotmetent-los. Qui pot estar orgullós d’això?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!