Hi ha escrits que, paradoxalment, no necessiten un cos de paraules per poder existir: una imatge suggerent i un títol elegant és tot allò que demanen. No cal afegir-hi res més. De fet, escriure-hi alguna cosa més és, sovint, contraproduent: només aconsegueixes “embrutar-los” de paraules que no aporten massa res. L’escrit que esteu llegint ara mateix n’és, clarament, un bon exemple. Malgrat tot, aquestes paraules de més tenen una certa excusa, de caràcter estètic: una entrada de bloc sense paraules fa lleig i, sobretot, trist: hi manca alguna cosa. Orfe de facebooks, instagrams i d’altres artilugis cibernètics que viuen de la imatge, havia d’emprar el meu bloc per mostrar el petit fragment de bellesa que vaig captar amb la càmera ara fa uns dies al càmpig de Tirig, al Baix Maestrat, mentre m’hi estava amb Altea i uns amics. Com he dit, la imatge i les paraules que l’encapçalen no necessitaven de cap complement literari: són suficientment suggeridores. Tanmateix, les he guarnit amb uns quants mots per decorar visualment l’entrada i traduir en paraules l’essència del meu estiu: un marge de pedra, unes oliveres, la serenor de l’aigua clara i una panxa plena de vida…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una panxa molt plena de vida. I una vida molt esperada. Feliç i tranquil·la espera.
Besets per als dos.
Gràcies per unes paraules tan senzilles i emotives.
Fins aviat!
Didac