TocDeQueda

Tot és a punt. Tenim per davant tres intenses setmanes que ens permetran de fer un tast de la natura, la història i la cultura de dos països que tingueren un tràgic protagonisme durant la segona meitat del segle XX. Vietnam és conegut arreu del món per haver resistit la descomunal força militar dels EUA i haver obligat l’Imperi a retirar-se de Vietnam del Sud sense haver assolit el seu objectiu de dividir el país en dos, talment com havien fet a Corea: dos anys després de la retirada nord-americana, Vietnam del Nord conqueria el sud i reunificava tot el país. He de reconèixer que sempre havia desitjat de conèixer Vietnam. No amague la meua admiració pel poble vietnamita, capaç de fer fora l’exèrcit colonial francès després de cent anys d’espoli, i d’organitzar una guerra d’escamots per resistir el Napalm i els terrorífics B-52 nord-americans i obligar els “marines” a marxar amb la cua entre les cames. Tanmateix, el seu coratge tingué un preu: més de 2.000.000 de morts. El valor dels vietnamites però, no s’acaba aquí perquè, tot just reunificat el país, Vietnam envaeix Cambodja per enderrocar un dels règims més sanguinaris de la història: els Khmers Rojos de Pol Pot. Una dada: en cinc anys de terror maoista, el cabdill féu executar un milió de persones, una tercera part de la població cambodjana. Com diu la meua germana Núria, a Cambodja no és fàcil trobar persones majors de 60 anys. Una afirmació certament aterradora.

La Història no s’ha d’oblidar mai; cal sempre mirar enrere per saber d’on venim i saber on volem anar. Afortunadament però, ambdós països han passat fa temps les tràgiques pàgines de la seua recent història i tracten d’obrir-se al món per afrontar un futur més amable que permeta viure la seua gent amb unes mínimes garanties de llibertat i benestar. En aquest punt, l’actitud dels vietnamites és, novament, impecable: lluny de guardar rancúnia eterna als EUA per les atrocitats comeses, han sabut transformar l’odi en respecte, tot signant diferents convenis de col·laboració amb el país que intentà esborrar-los del mapa. Tota una lliçó.

Fins al setembre!