Diari d'un Culer

Després de cada partit del Barça tots podem escoltar i llegir aquells anàlisis tant originals que els fan a tots els jugadors. Amb paraules com gris, goleador, desaparecido, voluntarioso, … es defineix la tasca dels jugadors als que també se’ls valora amb una nota o amb estrelletes com si fossin una pel·lícula de Cine de Fiesta. A mi m’agrada i diria que ningú no ho ha fet mai amb els directius. Doncs som-hi.

LAPORTA (2)
De més a menys

El president va començar fort amb un informe de gestió força engrescador on va posar enfassi en el caràcter social i identitari del Barcelona. Va tenir temps per fotre algun dard enverinat al Sandruscu i companyia i, nuñejant una miqueta, també va carregar contra els  "els elements desestabilitzadors" de l’entorn.

En el torn obert de paraules és on va decaure. El president va tornar a demostrar que es posa tens quan li toca sortir-se del guió. Va tirar pilotes fora amb temes com el patrocini i va tornar a mentir respecte al seu cunyat.

FERRAN SORIANO (4)
‘crack’

Després que l’any passat l’apartat de números fos terriblement tediós i força incomprensible de la mà de la senyora Xicoy, aquest any va sortir a la tarima Ferran Soriano amb el seu inseparable Power Point. Una exposició impecable. Amb total seguretat, alternant la pedagogia amb el llenguatge rigorós, va demostrar que porta molts anys presentant balanços i pressupostos. I per la pasta que té està clar que se li dóna molt bé.

XAVIER SALA-MARTÍN (2)
Llueix l’americana

Amb una americana blaugrana que imitava la samarreta del centenari, Sala-Martín va anar a remolc de l’explicació de Soriano fet que va convertir el seu discurs en una repetició del que ja havia dit el vice-president. Una part del públic el va aplaudir per la indumentària demostrant que els culers anteposem sovint la passió blaugrana al bon gust.

CARLES PI-SUNYER (3)
Veloç

El més destacable és que, quan ja es portaven 5 hores d’Assemblea, va tenir la delicadesa de ser breu en la seva exposició com a Síndic del Soci. Va fer un repàs esquemàtic de les demandes que els socis li han fet arribar durant la temporada. El que no se sap mai és que se’n fa d’aquestes demandes

‘TXIQUI’ BEGUIRISTAIN (1)
Horrorós

Un discurs avorridíssim, extremadament llarg i sense aportar cap informació rellevant. Ja van dos anys iguals i algú hauria de fer alguna cosa. El fet que sigui l’últim en intervenir encara fa més dura la seva exposició. Es va dedicar a repassar les plantilles explicant el que podria dir qualsevol persona que miri cada dia el telenotícies. Totalment prescindible.

SANDRO ROSELL (-)
Desaparegut

A banda d’una dura referència indirecta del president no va sortir en tota l’Assemblea. Però qui sap si algun dia serà ell qui respongui als compromissaris.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!