Del Sud

Crònica d'un llibre

11 de maig de 2010
0 comentaris

Llengua cantada, llengua viva

Feia molt de temps que no vivíem una jornada tan intensa com l’acte que ens va aplegar al col·legi major Lluís Vives el passat dijous. La jornada Llengua, Música i País, organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i el Màster d’Assessorament Lingüístic i Cultura Literària, ens va permetre debatre sobre el fenomen de la música en català al País Valencià i la seua importància a l’hora de contribuir a la normalització de la nostra llengua. A més, els presents vam poder gaudir de les actuacions d’uns autèntics cracks com els Obrint Pas, Pau Alabajos o Pep Gimeno Botifarra, els quals van arrancar els aplaudiments de tot l’auditori amb un espectacular concert que es va cloure, com no podia ser d’una altra manera, amb la Muixeranga, a càrrec d’eixe grandíssim dolçainer que és Miquel Gironès.

La primera part de l’acte va ser una taula rodona per parlar de la Nova Cançó valenciana des d’un vessant cultural, social i, fins i tot, literari. La primera intervenció -senzillament, esplèndida- va anar a càrrec de Carla González Collantes, una valenciana amb una dilatada trajectòria professional que l’ha duta al Principat i a les Illes Balears, on va publicar Llengua musicada, un llibre imprescindible per als amants de la música en la nostra llengua.

(Clicka per a seguir llegint la crònica de la jornada)

(A la imatge, Robert Fernández, Xavi Sarrià i Pau Alabajos, durant la seua actuació musical. Aquesta foto, i tota la resta que hi adjuntem, són cortesia de Nere Serrano i Maria Albert. Moltes gràcies per la vostra feina, companyes!)

La Carla, amb una exposició preparadíssima, ens va descriure set fotografies o moments importants de la música en la nostra llengua i va analitzar com d’important ha estat el creixement de la nòmina de grups en valencià per a revitalitzar la nostra llengua. De la seua intervenció, van sorgir nombrosos temes de debat que, a bon segur, podran eixamplar-se i tractar-se amb més profunditat en properes jornades i treballs.

La següent intervenció va anar a càrrec d’Antoni Martínez, un veterà professor de llengua que està preparant un llibre sobre el Botifarra i la seua tasca de recuperació de la música autòctona. Martínez va parlar sobre la importància de normalitzar la llengua emprada en qualsevol expressió musical i va obrir un interessantíssim debat sobre el model lingüístic que cal desenvolupar.

Finalment, vam intervindre nosaltres, en qualitat d’autors de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. La nostra intervenció va tractar l’exemple concret d’aquest grup, amb totes les fronteres lingüístiques, socials i polítiques que han trencat al llarg de més de quinze anys d’èxits. De la mateixa manera, vam parlar de l’ús del llenguatge periodístic i del gènere assagístic com la forma de conjugar música i literatura, una frontera molt difosa i fàcil de travessar, com demostren poetes de la categoria de Pau Alabajos o Feliu Ventura, o el recent èxit literari de Xavi Sarrià amb Històries del paradís.

La segona part de l’acte, per la seua banda, va ser una demostració pràctica de la qualitat de la nostra música. El primer en actuar va ser Pau Alabajos, qui va posar els pels de punta a un auditori entregat a temes com Línia 1, on recorda la tragèdia viscuda al metro de València. Després, arribà el torn del Botifarra, amb una actuació farcida de melodies de la terra i tota una autèntica classe de llengua viva i popular.

La cloenda anà a càrrec dels Obrint Pas, amb el seu ja habitual espectacle en format acústic. Malgrat l’absència forçada de Miquel Ramos, Robert Fernández, Jaume Guerra, Miquel Gironès i Xavi Sarrià van tornar a demostrar perquè han trencat qualsevol barrera que se’ls ha posat al davant. La Muixeranga final, amb la dolçaina de Gironès i les guitarres de Robert i Xavi, va ser el moment més emocionant de tot l’acte.

Entre el públic, vam trobar molts amics i coneguts que no s’ho van voler perdre. Hi havia professors de Filologia Catalana, com Miquel Nicolàs -moderador de la taula-, Carme Gregori, Vicent Simbor, Ramon X. Rosselló o Assumpció Bernal, i companys com la Núria, Tàsia, Tomeu, el blocaire Àngel -atenció al seu grandíssim treball com a nét del tio Pipo-, o Neus, treballadora incansable, seguidora impenitent d’Obrint Pas i responsable de la presentació de Del Sud a Carcaixent, entre molts altres. A tots i totes, moltíssimes gràcies pel vostre treball i pel vostre suport. Com diuen els Obrint Pas, vosaltres sou els imprescindibles!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!