Avui he rebut la resposta del director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno (de España, és clar!), un tal José Enrique Serrano Martínez, en relació a la carta que vam enviar al Mentider, a proposta de la Comissió de la Dignitat (vegeu el text a l’apunt corresponent: Per la dignitat nacional)… Malgrat que no
Als anys setanta, un equip d’arqueòlegs italians van descobrir, al jaciment arqueològic de Shahr-i Sokhta, a l’Iran, un bol de fang cuit amb una sèrie d’imatges gravades a la part exterior les quals, en fer-lo girar, ens mostren el moviment d’una cabra salvatge saltant per menjar les fulles d’un arbre (vegeu la notícia). Es tracta,
Esquerra ja té nou president, en Joan Puigcercós. És el que la militància ha escollit. Felicitats i bona feina! Extreme, When I’m president
En primer lloc, considero que l’opció que representa en Joan Carretero és la que més s’allunya de la displicència que caracteritza la resta de candidatures i que governa el dia a dia d’ERC. Tot i que m’agradava, molt, la idea de construir una societat justa i d’esquerres i, a més, compartia la necessitat d’assegurar l’alternança,
No calen excuses, podem opinar ara mateix, volem la independència sí o no? Aquí teniu l’enllaç al web Referendum2008: http://www.referendum2008.org/ Segur que ERC, CiU i IC-V se’n faran ressó i ho penjaran als seus webs! De moment, ja tenim un altre espai on expressar-nos. Visca Catalunya Lliure!
Fa algun temps, l’actual alcalde de Pontons (Alt Penedès), en Lluís Caldentey, es va fer famós per unes declaracions en les que afirmava que els homosexuals eren uns uns malalts i uns tarats. La reacció ciutadana va ser tant contundent que va forçar al PP (partit en el que milita, encara ara) a afirmar que
Per petició expressa de l’ACB, s’ha prohibit respondre en català a la roda de premsa que s’ha fet a les instal·lacions del F.C. Barcelona, prèvia al partit Barça-TAU (vegeu la notícia). A la foto, podem veure en Roger Grimau, en el moment que li diuen que respongui en castellà i no en català. Els entrenadors
Si per alguna cosa està servint el “debat” generat a ERC, és per recuperar paraules i expressions que haurien d’estar ben oblidades i arraconades. Per experiència pròpia, quan sento a parlar de continuistes m’entren ganes de riure, sorollosament, tot gesticulant… Però no és pas qüestió de riure, sinó, més aviat, de plorar, ja que a
De vegades, tractar el tema de la llengua pot semblar pesat, redundant, victimista, fins i tot. Però és que no hi ha manera! Resulta que només quinze sales disposen de còpies doblades al nostre idioma i que si hom viu, posem per cas, a Vilafranca del Penedès, no té més remei que anar a veure
L’escàndol d’Ascó ens hauria de mobilitzar, hauria d’actuar com a potenciador de la nostra dignitat, hauria de provocar la reacció contundent del nostre govern, el de la Generalitat… Però, per contra, ens devem, únicament i exclusiva, a Greenpeace, aquells ecologistes (llegeixi’s despectivament, amb un to de burla exagerat, forçant la veu) que sempre estan molestant…
Ahir, vam tenir, alguns, l’oportunitat d’assistir al concert d’en Joe Satriani al Palau de la Música, i val a dir que, afortunadament, encara hi ha qui no decep!… Personalment, ja no crec en líders (n’he conegut massa i massa bé) ni en utopies de funcionament esporàdic, i és per això, precisament, que necessitava algun estímul.
Aquest Sant Jordi ens ha servit, un cop més, per constatar l’estat de salut del catalanisme i per retrobar-nos amb l’autoodi (vegeu article)… Malgrat que parlo, al títol d’aquest apunt, d’una paradoxa, de fet no és tal, ja que l’escriptora El Hachmi és catalana d’elecció, i l’escriptor Carlos Ruiz Zafón, també. El que ens hauria
Per celebrar el centenar d’apunts, voldria destacar dos articles apareguts a l’AVUI i que defineixen, amb una claredat meridiana, la realitat que ens ha tocat viure… El primer, és d’en Salvador Cardús i apunta a la necessitat d’obrir els ulls, d’una vegada, al fet més que evident que els espanyols tenen un full de ruta
Si, ahir, el pessimisme em dominava, avui, gràcies al senyor president del consell d’administració de Seat, un tal Francisco García Sanz, he recuperat l’esperança… Resulta que aquest ésser ha explicat que no es posen noms de ciutats catalanes als seus models de cotxes perquè, lògicament, aquests només reben noms espanyols (vegeu l’article). I nosaltres discutint
Aquest quinze d’abril he fet trenta sis anys (els 36 són uns anys amb reminiscències bèliques i de lluita, però què hi farem!) i val a dir que l’optimisme m’ha abandonat, bo i més veient l’espectacle lamentable que ofereixen la totalitat dels i de les representants polítics que hem escollit (aquells i aquelles que hem