Holotúria

Malgrat que parlo, al títol d’aquest apunt, d’una paradoxa, de fet no és tal, ja que l’escriptora El Hachmi és catalana d’elecció, i l’escriptor Carlos Ruiz Zafón, també.

El que ens hauria de fer pensar és que un escriptor mediàtic, una estrelleta, català prefereixi publicar, primer, en castellà (ignorant, amb tota tranquil·litat, la importància que atorguem, encara, a la diada cultural i nacional de Sant Jordi) i, després, en català, mentre que una escriptora d’origen no-hispànic ha escollit el català com a idioma vehicular preferent, tot i que, lògicament, no descarta escriure (i, de fet, escriu) en castellà o en àrab, per exemple. I cal tenir en compte, a més, que ella ha escollit no fer bandera de cap causa en particular, fet que l’allunya de qualsevol sospita de sobiranisme (si més no, a priori).

Un cop més, cedim a la pressió espanyola i, un cop més, he optat per ignorar els supervendes que no publiquen en el meu idioma (i ja veurem si ho compro més endavant, qüestió d’empatia).

Malauradament, he pogut constatar que la resistència cultural està perdent embranzida i que, davant de determinats productes, el català esdevé secundari i, fins i tot, molest per a segons qui.

Que passeu uns bons darrers minuts de diada!