Holotúria

Filtrant tot el què ens passa pel davant...

27 de maig de 2008
0 comentaris

Continuistes, botiflers i altres falòrnies

Si per alguna cosa està servint el “debat” generat a ERC, és per recuperar paraules i expressions que haurien d’estar ben oblidades i arraconades.

Per experiència pròpia, quan sento a parlar de continuistes m’entren ganes de riure, sorollosament, tot gesticulant…

Però no és pas qüestió de riure, sinó, més aviat, de plorar, ja que a Vilafranca sabem què passa quan guanyen els que s’autoanomenen renovadors. No deixa de ser irònic, però, que aquells que van promoure la qualificació de continuistes, per eliminar elements molestos al meu poble, tastin, ara, el seu mateix xarop.

Que no se’m malinterpreti, no combrego amb les maneres d’en Carod ni amb les d’en Puigcercós, ni comparteixo l’exaltació patriotera d’alguns partidaris d’en Carretero, que es postulen com els únics i veritables patriotes, la resta som botiflers, és clar!

Ara, resulta que hi ha un sector continuista i un de renovador, que uns són botiflers i els altres una malaltia, però som molt demòcrates i madurs!

Em pregunto què faran, els uns i els altres, quan constatin que han perdut o bé que han guanyat. Si són coherents, tres de les quatre candidatures abandonaran el partit, ja que són incompatibles.

Si, per uns, no hi ha democràcia interna i aquest fet es perpetua, només queda marxar del partit. Si pels altres, ERC ha de ser un partit neoliberal, a molts només ens queda marxar del partit. Si l’estratègia republicana passa per descobrir la sopa d’all (amb “inspirades” declaracions que ens il·lustren sobre l’evident necessitat d’un apropament CiU-ERC, que no calia haver retardat tant), només ens queda marxar del partit.

Tot plegat, lamentable. Com també ho és la desaparició d’ERC al Penedès, on només ens queda una CUP cada cop més forta (i espera’t!) per defensar aquells temes que, abans, defensava ERC.

No volia parlar més del tema, però la incontinencia verbal i l’activitat escriptora compulsiva dels que volen dirigir el meu, encara, partit m’obliga.

La cosa promet, segur que tindrem més declaracions inspirades, com sempre..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!