L’escàndol d’Ascó ens hauria de mobilitzar, hauria d’actuar com a potenciador de la nostra dignitat, hauria de provocar la reacció contundent del nostre govern, el de la Generalitat…
Però, per contra, ens devem, únicament i exclusiva, a Greenpeace, aquells ecologistes (llegeixi’s despectivament, amb un to de burla exagerat, forçant la veu) que sempre estan molestant… però que van donar un toc d’alerta, ens van avisar de la presència de partícules radioactives, i resulta que era veritat!…
Ara, resulta que Greenpeace durà la manipulació dels detectors de radioactivitat d’Ascó a la fiscalia! I és que, com s’ha fet públic, la radioactivitat d’Ascó va ser 750 vegades més gran del que se’ns va dir!
Vist això, jo em pregunto: on és el meu govern?
Qui ens defensarà, d’Ascó? Qui defensarà l’eradicació de l’energia nuclear?
Sento una immensa tristesa en constatar, per enèssima vegada, que ens mal-governen, ens enganyen i, el que és pitjor, naveguen.
Naveguen per un mar de dubtes, males decisions (això sí, quan les prenen!) i mala imatge; naveguen per un mar de projectes sobtats, de rectificacions i de retrets.
No em representen, vostés. I no ho dic pas perquè no els hagi votat (que ho he fet, malgrat tot), sinó perquè vostés han decidit que ja no val la pena lluitar pel benestar del seu poble, han dimitit, han decidit deixar de representar-me, de representar-nos.
I no parlem (almenys, no en aquest apunt) de transvasaments, de la contaminació del pantà de Flix o de la barbaritat que suposa l’eliminació del batxillerat nocturn!
Ens han deixat orfes! Cal que n’anem prenent nota.
Si davant d’uns fets d’extremada gravetat, com és el cas, el govern del nostre país mira cap a una altra banda, de què ens serveix?
Sincerament, prefereixo que siguin els espanyols els qui gestionin els meus diners (encara que m’explotin), prefereixo votar a partits de solvència contrastada en mantenir l’ordre establert (entengui’s CiU, PSC, PSOE o, fins i tot, PP) que no pas votar aprenents bocamolls que l’única cosa que sembla que saben fer és enfortir el president Montilla, que és l’únic cap visible del govern català i el que acaba resolent (o fent veure que resol) les constants equivocacions d’ERC i IC-V (magnificades degudament tot deixant de banda les, també constants, equivocacions del PSC).
Aìxò sí, tenim una delegació de la Generalitat a Londres!
Ara sí que estic més tranquil.
Salut i República! (i paciència, molta paciència!)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!