Resulta que només quinze sales disposen de còpies doblades al nostre idioma i que si hom viu, posem per cas, a Vilafranca del Penedès, no té més remei que anar a veure la darrera pel·lícula d’aquest estrany “arqueòleg” a Tarragona o a Barcelona…
L’activisme lingüístic i cultural al que ens veiem abocats ha esdevingut una malaltia crònica, un mal endèmic estretament associat al nostre poble, però encara resulta més preocupant el fet que, certament, l’oferta cinematogràfica en el nostre idioma no s’ha incrementat.
Molt bé, jo no aniré a veure la pel·lícula en castellà (igual que vaig fer amb Mulan, El Senyor dels Anells i tantes altres!), però la realitat s’acabarà imposant i, conseqüentment, la versió castellana serà un éxit.
Segueixo veient com, des del govern de la Generalitat, no es fa gaire res, com s’acaba atribuïnt a la ciutadania el gruix majoritari de la responsabilitat de mantenir el nostre idioma en l’estat de salut bassal en el que es troba.
No podem renyar la ciutadania i esperar que aquesta participi en política!
La meva república per un fuet!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo vaig anar a veure “Indiana Jones y el reino de la Calavera de Cristal” perquè no disposava de tota la tarda per anar a algun dels cines on la fan en català, a una altre ciutat. Soc de Badalona i sembla impensable que algun dia passin alguna copia d’alguna pel·li en català. En tot cas potser el dia que es fan els actes del Correllengua, en que es cel·lebraria com una victòria però seria tan ridicula que faria més aviat riure.
Pel que fa a les responsabilitats tothom es treu el mort de sobre. Els polítcs diuen que es cosa de la gent, la gent, que es cosa dels polítics, els distribuidors, que és cosa de les productores i aquestes que és cosa de les distribuidores. Un bon merder que fa que estiguem ben desorientats i seguim igual que fa 20 anys. Això si, amb pel·lis en català a TV3, la seva, que manté contentes i distretes les gallines.