El vaig trobar, certament, ahir, al concert (impressionant) d’en Joe Satriani (molt poc comentat, per cert).
Sé que és un guitarrista força efectista, però no para de sorprendre’m i, el que és millor, no m’ha decebut.
I és que la decepció sembla estar a l’ordre del dia, sobretot si s’és d’un país adormit que permet barbaritats com la de l’empresonament d’en Franki sense sortir al carrer i tantes altres coses.
En fi, que vaig entrar pessimista i vaig sortir enfortit (potser sona simple o ximple, però va ser així).
El fet és que, a més, vaig aconseguir una de les púes que anava llançant i això em va fer recordar molt bons moments musicals (el concert de Pink Floyd a Barcelona, ja fa massa anys, el de Ten Years After, Jeff Healey…) i emocionals.
Demà, si tinc temps, afegiré alguna cançó d’aquest guitarrista excepcional.
Salut i República!
I música, molta música!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em va semblar com els focs d’artifici, molt vistós però el que el fa amb 24 notes es podria fer també amb mitja dotzena. Tampoc hi vaig estar gaire estona, per tant no puc donar-te una opinió gaire conseqüent.
Això si, el barret amb botons era de jutjat de guàrdia.