Vaig viure tres anys i mig a Sant Feliu de Llobregat. Al carrer Constitució, vora la via del tren. De tant en tant m’acostava a les tertúlies de l’Ateneu. Potser m’hi duria l’amic Agustí Vilar. Potser. Han passat més de vint anys… Allí vaig conèixer Joana Raspall. El mateix dia que me’n tornava definitivament cap
Potser no siga un bon moment per a fer aquesta reflexió. No debades el cadàver encara està calent com qui diu. El seu assassí justifica el crim com pot («La maté porque era mía»), mentre espera que passen els mocs i les tassetes, que diria l’Estellés, i llavors regalar a algun altre «amiguito del alma»,
Al blog Toni Cucarella, notícies i narracions he penjat la conferència que vaig fer a l’Aula de Lectura i Escriptura de la Universitat de València el passat 21 d’octubre. El no llegir fa perdre l’escriure
Caldria demanar a certa gent que proclama la unitat del català que perfilara com entén aquesta unitat amb una resposta argumentada, si això fóra possible. I fóra menester que foren idees expressades amb intenció de coherència, si calguera a favor de la controvèrsia, deixant de banda actes de fe assertiva a la manera de jo
Som 10 milons!, han afirmat alguns mitjans, segons que diu un estudi de l’IEC, i polítics i intel·lectuals i filòlegs, tots exultants, o gairebé, han perdut l’alé i l’oremus enarborant unes estadístiques que proclamen que tal percentatge el parla, tal altre l’entèn i un altre tal el llegeix i fins i tot sap escriure’l. Escriure’l,
Posem per cas que viatgeu per sud, pel rodal de la Safor encara, per les Marines valencianes, ran de Pego. Porteu la ràdio engegada. I ja sabem què podem escoltar en el dial valencià: com si viatjàrem per les solitàries carreretes de l’ancha Castilla. Així que, cuits i farts de tanta murga, fotem un colp
Casal Jaume I Carcaixent, carrer Mestre Giner, 17
No puc entendre l’interès de l’esquerra per participar en les eleccions europees. No sé quin benefici s’hi pot aconseguir per a la classe treballadora, per a totes les persones que han esdevingut boc expiatori d’aquesta mal anomenada “crisi”. Les institucions polítiques i econòmiques europees han esdevingut un ariet a l’assalt dels drets de les persones,
Val, d’acord: #RTVVnoestanca. Posem per cas que, pressionat per la “força popular”, el PP recula i no tanca RTVV. Continua RTVV. Quina RTVV tindrem llavors? Com la d’abans o pareguda a la d’ara? (O com aquella altra de Lerma i Fabregat?) Algú creu que el PP canviarà de manera de ser i d’actuar? Algú creu
Dones immortals 08/11/13 02:00 – Toni Cucarella Foto: JOSEP LOSADA. Curiosa nouvelle, aquesta de Cucarella, escrita en un valencià prodigiós (vull deixar-ho dit d’entrada, i sense embuts). Gires l’últim full, en llegeixes la Nota de l’autor, i t’assabentes que l’obra va néixer com un monòleg teatral. I que, per tant, abans de ser una novel·la,
Dissabte 9 de novembre, presentació de «Dones d’aigua, hòmens de fang» a Barxeta.
El passat 22 d’octubre Manel Arcos em va convidar a compartir els micròfons de Ràdio Pego per al seu programa Paraules en Silenci. Ací podeu escoltar l’entrevista.
He vist el documental de TV3 #Nosaltres els valencians. Sempre trauen els mateixos arguments, per no dir les mateixes persones. Parcial, doncs. Fa l’efecte que s’ha fet per posar en qüestió –una altra volta– els Països Catalans. Com si al País Valencià els qui volem Països Catalans fórem una colla d’esgarramantes, uns tarambanes extremats. Tanmateix,
Fernando Giner, diputat autonòmic valencià, anticatalanista furibund, o siga botifler a matar, va dir l’altre dia que això de la filologia és una “pseudociència”. I ja tenim el burro en l’herba. Val a dir que el personatge en qüestió és diplomat en Magisteri –Caga’t ja, Martorell!–. Cal pensar que deu ser un incondicional del menistro