Vocació profunda
Al nen de cinc anys li tornen boig els trens. La mare el puja cada dia al tren, van a la següent estació i tornen. D’adult es fa astronauta.
Al nen de cinc anys li tornen boig els trens. La mare el puja cada dia al tren, van a la següent estació i tornen. D’adult es fa astronauta.
Al vagó del metro, un raper crític. La gent fa cara de “quanta raó que tens”, però no contribueix econòmicament a la seva crítica econòmica.
De petit, li sacsaven un zing-zing perquè s’adormís. De gran, es va comprar un smartphone.
Cada cop que el Nel baixa a la capital, té la mateixa impressió: tot i el que es diu, la vida a la gran ciutat és més senzilla que al poble.
Un individu, pel mòbil: “Som homes perquè matem amb les mans”. No deu haver sentit l’anunci que ja ha arribat l’edat de pedra.
El contrari d’una pujada de sou és una retallada. El contrari d’un increment és un excrement.
Sent una noia cridant per telèfon “Jo valc molt!”, i pensa que és un acte d’autoafirmació, però no: roden l’anunci d’un mòbil.
Ser ignorant és dir el mateix que les persones intel•ligents però insistentment, i aquella persona li ha repetit allò 78 cops!
Quan es va jubilar creia que ja li havia passat de tot i que res seria pitjor ni millor. Però no, allò només n’era l’anunci…
Construint-hi un pantà va aconseguir que la seva vida no fos un riu que va parar a la mar, que és el morir, sinó a una llacuna en una platja.
Per culpa de l’estrès i de la pressió emocional és a punt d’esclatar, però pensa que no pot fer-ho: ha d’aguantar perquè, esclar, és el món!
Creia que li estaven passant pel cap els records de la seva vida, però el que veia era un gat que jugava amb un cabdell de fil.