Han inaugurat els nous fanals de la plaça i, com sempre, els uns hi estan en contra i els altres a favor. Però hi estan a favor perquè estan en contra dels que hi estan en contra.
Al càmping del poble, el senyor estranger, elegant i amable, amb una cama de fusta: -Jo aquest poble ja el coneixia, però només des de l’aire. El vaig bombardejar durant la guerra.
Es troba al metro amb la caputxeta vermella, la de debò: abric vermell amb caputxa, boina vermella i cistellet a la falda. La línia és la verda: deu ser perquè és el color del bosc… Li estranya de veure-la. Perquè sempre que ha anat a la gran ciutat s’ha trobat només amb llops.
Cada cop que el Nel baixa a la capital, té la mateixa impressió: tot i el que es diu, la vida a la gran ciutat és més senzilla que al poble.
El que més li costa al Joanet, cada cop que va a la capital, és deixar a casa l’smartphone i retallar-se la barba hipster, per no perdre la credibilitat de l’exotisme, i no decebre els seus amics de ciutat, que li envegen la qualitat de vida del poble: “tu sí que vius bé!”.