Lideratges
Pel carrer, A sempre saluda B, que no li torna mai la salutació. Un dia, B saluda A. D’ençà d’aquell dia, B passa per la vorera contrària.
Pel carrer, A sempre saluda B, que no li torna mai la salutació. Un dia, B saluda A. D’ençà d’aquell dia, B passa per la vorera contrària.
Quatre persones ocupen una vorera. Una dona que no pot passar s’atura i els mira. Els altres s’aparten, amb mandra: “I a sobre, es cabreja!”
El lavabo de dones de l’estació és tancat perquè l’estan netejant, i es forma una llarga cua. Una noia, cansada d’esperar, entra al d’homes.
Aquella persona està enamorada de l’altra perquè l’altra està enamorada d’ella. Fins que un clau punxa aquesta roda.
Veu una persona al metro i pensa: “no sé per què, però em podria caure bé”. I encabat, aquella persona dóna una moneda a un músic del metro.
El nen agafa un llibre i passa el dit per la portada, intentant passar pantalla. No funciona, és clar, però el món es posa a girar al revés.
Es commou mentre explica als fills el conte de la venedora de llumins, sense saber que a l’escala del costat una persona està morint de fred.
La dona puja cada matí a la mateixa hora al tren, portant una maleta vermella. L’endemà, la mateixa dona, el mateix tren, la mateixa maleta.
Els viatgers del tren escolten les seves músiques rítmiques a través dels auriculars i es converteixen en galiots romans remant rítmicament.
En la faula de la llebre i la tortuga la que guanya al final és la llebre, si sap tenir paciència i anar més a poc a poc.
L’amic gai, que fa anys que no veia, li assegura que no és que ell hagi sortit de l’armari. D’on ha sortit és de l’armadura.
Era una persona molt egoista: només pensava en el seu ego, no en l’ego dels altres.
La veritat s’acaba imposant, potser sí, però només quan adopta les mateixes estratègies que utilitza la mentida.
De petit feia l’animal amb la bici pels carrers i de gran va ser un polític corrupte. Però la relació entre una cosa i l’altra és presumpta.