Cucarella

Avui és Sant Feliu de Girona, patró de Xàtiva. Poca festa, però, se li fa al sant: «Sant Feliu, festa hasda el riu. Del riu cap allà, festa no n’hi ha». A l’altar major de l’església, construïda en el segle XIII, hi trobareu dues imatges, dos Sants Felius. Xàtiva, com arreu del País Valencià, té problemes d’identitat, i molt de flato. No és estrany, doncs, que a Xàtiva i al País Valencià hàgem posat a governar els pitjors acabacases, venedors de “valencianía” de gallet, engalipadors i llepaculs en general. No és que no volem saber qui o què som, els valencians: és que ens importa una merda saber-ho. I així acabem pujant a l’altar un sant que no és nostre o posant a manar a casa nostra una colla de lladres d’Espanya. Llegiu els motius pels quals els jurats xativins decidiren acceptar un altre Sant Feliu com a patró en aquest text del cronista de Xàtiva Agustí Ventura, del seu llibre L’Església de Sant Feliu...

En qualsevol cas, qui perd els orígens, perd (la) identitat. El patró únic i verdader de Xàtiva és Sant Feliu de Girona, i així està demostrat. I qui no asssumeix els seus orígens és un renegat, un rebordonit. Catalanes són les barres del penó de Xàtiva, català és el nostre patró. I la patrona autèntica, l’antiga, -no aquella sobrevinguda del miracle del lliri pansit, eixa de la Seu-, la primera, la que va portar Jaume I: la Marededéu de l’Assumpció. Popularment, als Països Catalans, «la gitadeta».

Heus ací els escuts de l’altar major de l’església de Sant Feliu, el de la ciutat de Xàtiva i el de l’antic regne de València: