No us he oblidat, germanes. No he deixat d’ésser dona indignada i combatent contra la violència que d’altres dones heu sofert i patiu; res no sembla haver canviat al recordar que vuit heu estat les dones víctimes mortals de la violència de gènere en els primers dinou dies del mes però allò esperat ha succeït. Al mig de la intensa foscor del negre forat ha ressonat amb força un crit lluminós de lluita que ja no cessarà. La revolta esperada, la denúncia de les dones de tot el món dempeus.
Ja no som a les trinxeres sinó a l’avantguarda, ja no esteu soles, mai no tornareu a ser víctimes anònimes i callades, el vostre rostre és el de cadascuna de nosaltres, la vostra veu és la de totes les dones. I malgrat que la xacra abominable és arreu, arreu també hi ha un exèrcit de dones disposades a eradicar-la, a conquerir la igualtat veritable i construir la nova cultura social, un nou humanisme que ha d’abolir l'” homenisme”, la suposada superioritat fonamentada en la força, que viola, segresta, humilia, prostitueix, colpeja i assassina la dona.
No és una tasca fàcil, és una revolució radical. Malauradament el forat negre seguirà aixoplugant dones però ja no us acompanyarà el silenci sinó el crit de lluita de totes les dones, les vostres germanes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!