Fa un setmana parlava dels vins clàssics i els definia com aquells que segueixen uns procediments més tradicionals, que tenen l’avantatge de satisfer un públic que els reconeix fàcilment i se sent còmode amb aquesta classe de vins. També deia que jo els trobava molt adients per segons quins menjars, i posava l’exemple del be
A començament dels anys setanta, quan vaig començar a agafar afició al món dels vins, el panorama estava força estàtic. Els Riojas eren els vins embotellats de més prestigi i a casa nostra la gran marca era Torres. Naturalment hi havia més coses: blanc del Penedès, Alella, Castell de Peralada, Castell del Remei, i tot
Crec que és interessant parlar de les novetats d’aquells cellers dels quals ja he parlat en aquest bloc, hi he pensat perquè aquests dies m’ha caigut a les mans un nou vi del Celler Rosa Maria Torres de Sarral, a la Conca de Barberà, un dels primers cellers que vaig comentar en aquest blocs. Com
El dimecres passat vaig escriure sobre els vins rosats com una bona alternativa en aquesta època de l’any, que és quan aquests vins estan en el seu moment òptim. Una bona alternativa a l’estiu és el vi negre jove. Aquest vi, que permet ser begut a una temperatura fresqueta, és molt adient amb menges estivals,
Avui llegeixo al bloc Viniesfera de la Gemma, que INCAVI posa en marxa debatdevi: el futur del vi a Catalunya. Aquest debat ja el va anunciar el Sr. Aguado a la presentació de l’informe Nielsen sobre el consum del vi català a casa nostra i té com a objectiu que professionals de la comunicació del
Els rosats és el nom amb què es coneixen els castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, però no és de castells del que vull parlar, sinó dels vins rosats. Són uns vins que, potser per la seva curta vida, no són gaire corrents en les nostres taules, però que per mi tenen
Sempre he intentat, entre els meus articles dels vins i cellers, parlar també de les cooperatives, sobretot d’aquelles que busquen un valor afegit en la producció dels seus vins. Que fins a la data hagi parlat d’unes i no d’unes altres, és purament una qüestió d’atzar, de tenir la fotografia o, per un motiu o
Tot i la pluja que cau aquest mes de maig, podria donar entendre que som a finals de setembre i que per això parlo de la verema. El motiu de parlar-ne és molt diferent del que en un principi podria semblar. En feia referència en el meu escrit anterior de Gent del Camp, on explicava
Ahir la Margarida anava per feina a Banyuls de la Marenda i allò típic que es diu quan un marxa, “Que et convé alguna cosa?” la meva resposta no s’ha fet esperar: unes ampolletes de Banyuls”, així dit mig en broma, però el desig ha estat satisfet, amb tres ampolles de L’Etoile. Els Banyuls, són
Els primers escrits que vaig fer parlant de vins del Priorat, els vaig fer buscant un vi de gran qualitat i representatiu d’aquesta D.O.Q., però que al mateix temps fos un vi que estigués a l’abast econòmic de la major part de butxaques. El vi triat per a aquell escrit era el Pedralets. Desprès he
Aquest diumenge per celebrar el triangle d’ahir, m’he permès una petita llicència, obrir una de les poquíssimes ampolles que existeixen al món d’un vi extraordinari del Priorat que es diu Amèlia, del Celler Masdeu i Campos, i que fins ara només ha vist la llum en dues anyades: la 2001 i el 2004. I és
L’altre dia vaig acomplir un deute que tenia pendent amb la gent de la revista , Cupatges ja que m’havia compromès a portar-los unes ampolles de vi de la Conca de Barberà, i finalment ho vaig poder fer. Al marxar vaig ser obsequiat amb una ampolla de garnatxa blanca de la Terra Alta que els havia
La pluja de l’últim cap de setmana em va acostar a la Cooperativa de Bràfim, on feia dissabtes que volia anar, però sempre hi havia alguna cosa urgent que posposava la visita a l’agrobotiga d’aquesta cooperativa, on es poden adquirir els vins de la cooperativa dels quals m’he proposat parlar per dos motius: el primer
El cava, o el que els qui tenim una certa edat continuem anomenant xampany, ha entrat a formar part de la quotidianitat de la major part de gent del nostre país, és un vi escumós que abans era consumit només en destacadíssimes ocasions com les festes de Nadal. Ara qualsevol pretext és bo per obrir
El dijous passat feia un petit comentari sobre l’informe que l’empresa Nielsen ha elaborat sobre la situació de les D.O. catalanes a Catalunya i em comprometia que quan aquest estudi estigués disponible a la web de l’INCAVI en faria un enllaç. Doncs bé, des d’ahir ja es pot consultar el citat estudi, i us encoratjo