El bloc de Jordi Castells i Guasch

Jo no he fet cap estudi i només puc parlar com a consumidora, i el que jo veig és que per comprar vins de Catalunya has de ser militant, tant als restaurants com a les botigues (cosa que jo faig sempre. Si comné no comprom vi abans de comprar-lo d’Espanya). Això que el 25% dels vins al super són catalans, no sé, deu ser una mitjana de Catalunya perquè a Barcelona, dubto que hi arribi. I el mateix als restaurants. Normalment hi ha almenys un vi de cada de catalunya, però molts cops això és tot. I poques vegades te’ls recomanen. (Haig d’admetre, però, que últimament ha millorat una mica, sobretot en restaurants regentats per catalans on sembla que ara s’atreveixin a dir que els vins catalans són bons, pero són encara una minoria)

En opinió meva, no és un problema dels consumidors sinó dels detallistes (o els majoristes, no ho sé). El que ignoro és perquè fan boicot “inconscient” als vins catalans. I el que encara és més indignant és que si vols comprar un vi del País Valencià, lllavors és completament impossible. Ara de Castella sempre n’hi ha. Quina casualitat. No sé d’on ve el boicot, però estic convençuda que hi és. Cada cop costa més trobar productes de menjar fets a Catalunya (ja no parlem de la fruita i la verdura que tot ve de Múrcia i Almeria), i el que és IMPOSSIBLE és trobar a Catalunya productes del País Valencià o de les Illes. Francament, fins que aquests senyots de l’INCAVI no tinguin l’atreviment de veure això, ho tenim malament. I no és un problema que la gent pensi que els Rioja són millors, ja que no ocupen pas el 100% de les lleixes dels supermercats, ni són els únics vins que compra la gent. A vegades, crec que tots aquests senyors que fan estudis haurien d’anar a comprar més i sobretot ser militants i fer la prova d’intentar comprar productes catalans durant un mes. Llavors s’adonarien del difícil que és. Potser llavors començaríem a canviar percepcions i deixar de donar les culpes als consumidors i posar-les als distribuidors (potser els grans distribuidors són companyies afincades a Madrid? o algunes d’elles portades per catalans plens d’autoodi, que es vendiren la mare abans que els acusessin de catalans?). Esperem que un dia comencin a veure la llum. I que comencin a fer-ne mea culpa, també, que la gent “important” sempre posa la culpa al “poble” (bé, ara no són ni això, només consumidors) i preguntar-se què han fet ells per promocionar els vins catalans, és a dir, per assegurar que siguin assequibles a la població, que estiguin en igualtat de condicions. I que deixin de fer tants estudis i comprin més de manera militant. I llavors ja en parlaríem.