A l’escrit anterior feia unes consideracions sobre aquesta varietat de raïm i els bons vins que donen les carinyenes velles a la D.O. Montsant i sobretot al Priorat. Fetes, doncs, les consideracions oportunes en l’anterior escrit, crec que val la pena referenciar uns quants vins en el cupatge dels quals domina aquesta varietat de raïm.
Fa un temps vaig parlar del fenomen de la garnatxa blanca i, posteriorment, hi he fet referència en altres escrits, sobretot perquè ens ensenya que una varietat ben treballada pot donar excel·lents resultats . Un fenomen molt similar ha passat amb la varietat de raïm carinyena, sobretot són interessantíssimes aquestes carinyenes velles que al Montsant
Amb les pluges i trons de final d’estiu, sempre és fàcil al vespre quan ha deixat de ploure sortir pels voltants de la masia i fer una bona arreplegada de caragols, sobretot amb les primeres pluges, després ja se’n troben en menys quantitat, i els que no fem servir herbicida ni altres productes químics per
Fa un parell de dies, passejant pels estands del Moll de la Fusta on hi han instal·lat la mostra de vins i caves que ja és tradicional durant les festes de la Mercè, vaig trobar un estand on es publicitava i venia la nova guia de vins de Catalunya, una eina del tot necessària que
Hi ha vins i cellers que no els busques, sinó que sembla que són ells els que et vénen a buscar. Mas d’en Gil és un d’aquests casos que, no sabria dir ben bé com, de mica en mica, els seus vins s’han fet presents en el meu univers de vins del Priorat, però no
Un d’aquests vespres d’estiu sopàvem a la masia amb uns amics i vaig encetar una de les poques ampolles de Santbru de garnatxa blanca que em quedaven. El comentari de després de sopar: un d’aquests amics em va dir que aquest vi l’havia fet reconciliar amb els vins blancs. D’aquest vi, ja n’havia parlat molt
Als que escrivim del món del vi, molts cops ens falten referents o vocabulari per fer front a un món tan ric i complex i, molts cops, quan escrius, no ho fas al lloc on t’és més fàcil fer les consultes, sinó com aquests dies, que sóc a la masia i m’he d’espavilar com puc.
Sempre he tingut un vincle amb Vallbona de les Monges, poble on va néixer el pare de la Margarida i on conservem uns quants parents. Uns d’aquests parents tenien el bar de la Cooperativa i en alguna de les festes majors hi havíem anat a donar un cop de mà. Un dia ens varen dir
El 5 d’abril feia en un escrit la panoràmica general de la D.O. Costers del Segre, a la qual s’acullen la major part de vins que es fan a les terres de Ponent, i explicava que dins de la D.O. s’hi havien de considerar unes subzones, entre elles les més properes a Artesa de Segre
La D.O. Catalunya ha convocat el primer concurs de blogs vitivinícoles. L’objectiu d’aquest concurs, segons diu la mateixa D.O., és premiar les iniciatives particulars que difonen els valors del món del vi i de la viticultura per mitjà de blogs, tot reconeixent els espais virtuals on s’intercanvien opinions, valoracions de vins i tastos d’aquests. No
Una passejada amb la Margarida pels pobles del Priorat i els magnífics pendents amb les vinyes, on els ceps mostren el seu fullatge verd, i si ens hi acostem més es pot veure el raïm que ja va agafant volum abans de començar a madurar, m’ha recordat el títol d’un llibre editat dins de la
Un dels enllaços del meu bloc és el Via a Punt, que correspon a un dels promotors de la iniciativa de vendre vi d’una certa qualitat en Bag in Box, perquè el vi torni a la taula de cada dia, cosa de la qual ja vaig parlar fa un temps. Tot i que el seu
Fa tres dies feia un escrit en què constatava una realitat molt estesa a l’estat francès, on hi ha moltes D.O.S. que posen el nom d’aquesta en un lloc preeminent de l’etiqueta dels seus vins, i em preguntava si això no seria important que es fes també en algunes denominacions catalanes. Per dos llocs diferents,
En el meu últim escrit i fent referència a l’entrevista de Jean-Pierre Perrin i la seva explicació sobre les D.O.S. que van possibilitar donar prestigi a moltes zones productores de vi, després del meu últim viatge a la Provença i en concret a Castell Nou del Papa (Châteauneuf du Pape), vaig estar pensant en una
Casualitats de la vida han fet que coincidís la meva tornada de la Provença, i en concret de Castell Nou del Papa (Châteauneuf du Pape), amb una entrevista a la contra de La Vanguardia amb el propietari de Beaucastel, Jean-Pierre Perrin, que al mateix temps és el president de l’Académie du Vin de France. D’aquesta