Deia el meu avi qué qui oli remena els dits se n’unta,tot fent referència en els administradors dels calés de les institucions públiques, semi-publiques, etc… També deia que quan hi ha remor de fons… Tot aixó ve a tomb per els darrers esdeveniments que s’han viscut en el si de la Fundació de l’Orfeo Català per
Un dels meus hobbies preferits quan estic de vacances, i per cert ara hi estic, es llegir-me tota la premsa del dia. Tota?, bé quasi tota. Cada mati quan em llevo la mateixa rutina, preparar café, escombrar mentre tots encara dormen, i sortir amb la gossa a comprar els diaris del dia; L’Avui, La Vanguardia,
“Perdona, però soc de lletres”. Aquesta frase acostuma a dir-se alhora de pagar després d’un dinar, sopar, copes, etc.. on els comensals son més de dos i a més senar. Ja no us dic res, si a més de senar el grup es de dos xifres. Tothom s’esmuny per fer la divisió. Per aixó aquests
Aixó va ser el primer que em va venir al cap a l’escolta la noticia, i més amb el rebombori que se li va donar a can Baste. La noticia ho he de confessar no em va fer ni fred ni calor, fa temps molt temps que en M.J., va morir i va ser substituït
Avui a la matinada en Pau Gasol ha aconseguit el seu primer anell. Enhorabona, fins aquí tot correcte. Un esportista nascut a Sant Boi a guanyat la NBA, peró a partir d’aquesta realitat – la única vertadera- tot es complica, o millor dit ho compliquen els mitjans de comunicació. Tots el bategen, els diaris d’aquí
Ell tenia dos anys quan, en Bakero al minut 92′ de l’any 92, va classificar al Barça per la final de Wembley. Aquella final la varem guanyar. Des d’aquell dia, porto explicant -li al meu fill, l’èxtasi que suposar guanyar un partit d’aquella manera, i afegint que segurament éll mai no ho viurà. Bé, sort
Tot just en acabar el partit, em va venir al cap la cançó de La Trinca Botifarra de Pagés. Canço dedicada a la gesta del 0-5 al Bernabeu, ara fa 35 anys. Sobre tot, el que em va quedar, va ser la següent estrofa amb un petit canvi: Sonaren SIS campanades
Els avis deien que qui té padrins es bateja, tot referint-se a l’endollis-me, i a qualsevol cosa aconseguida per tràfic d’influencies. També l’utilitzaven per criticar les prebendes -moralment reprovables, i en algun cas de jutjat de guàrdia- que alguns càrrecs públics tenien. Aixó ve a tomb per l’actuació del jutge Regadera arran del processament a
Fa tot just mitja hora, m’he assabentat de la mort del “Gran” Pepe Rubianes. No per esperada -per amics comuns, sabia que estava molt greu- ha estat menys dolorosa. Ser, que ell no voldria que el ploréssim, sinó més aviat que féssim una festa que acabés en una orgia multitudinària farcida de les seves famoses
Des de el dissabte passat que un virus informàtic m’ha tingut fora de joc, i molt emprenyat. Emprenyat perquè he constatat que no hi ha un antivirus segur al cent per cent, i que si volen, poden – no com els nostres polítics qué ni volent-ho poden-. També emprenyat per no poder comentar una setmana
A Salzburg, una empresa d’assegurances cercar venedors, peró no uns venedors qualsevols, una de les condicions innegociables es que el seu signe del zodíac sigui: capricorn, taure, aquari, àries o lleó. Tots els demes, entre ells el meu – Verge- a l’atur. Preguntat al “geni” d’aquesta iniciativa, ha dit que després d’una anàlisi curós de
Algúns creuen que tothom es com Ignatius J. Reilly, el protagonista de la “Conxorxa dels enzes”. Aixó ve a tomb per les dues noticies que he llegit a l’Avui digital d’avui. Una darrere al altre. Si a una, un il·lusionista – gran venedor de fum- ens diu que Barcelona tindrà una fira immobiliària “low cost”
De fora vingueren…per dir-nos que casa nostra no esta endreçada. I es cert, des de les olimpíades del 92 Barcelona ha anat rodolant costa avall sense aturador – com diria aquell-. La ciutat es la més fosca del ranking de les ciutats fosques. Per anar a fer el vermut t’en tens d’anar a les afores
Després de llegir el post d’en Saül Gordillo – llegir aquí– proclamant la mort del bloc, i enaltint el facebook com el seu successor natural. Ser que es una critica ferotge al Facebook,feta amb tot el sarcasme del món. He de dir-li que no, que està equivocat. El bloc mai morirà. I si ha de
No, aquest cop no hi he anat a la manifestació a favor de Palestina. O era a favor de Hamas?. Que quedi clar que jo no estic a favor de les matances de civils, de les tortures, de la invasió de la Franja, del genocidi, de qué el poble palestí no tingui un Estat propi.