Quan vaig rebre el correu electrònic amb els següents links, vaig pensar que seria una-altra-típica-cadena-per-fer-perdre-el-temps-al-personal. Sort que tenia un bon dia -o temps per perdre- i vaig anar clickant. Amigues i amics disposats a que us canvïi la vida: aquests vídeos són SENSACIONALS! Aprendreu a pelar un ou dur en menys de 10 segons, lligar-vos
Es diu Alerta Torà. És obra d’en Dan Ortínez. Els mitjans convencionals no en van fer ressó. Sort del ‘oh, gran youtube’ i del boca-orella. Si teniu una estona no us el deixeu perdre… (És el documental sobre els pesos de Torà. Segur que algú us n’ha parlat) En total, són 4 capítols…
Avui ens transformarem en persones Molt-modernes. Tranquils, només serà durant una petita estona, demà ja tornarem a l’estat Poc-modern habitual. Però avui és indispensable que ens aturem i reflexionem sobre la darrera tendència: els quadres de Vichy! Què diu aquesta? Va, clickeu que riureu… Sí, amics, més enllà de la frontera, existeix un Vichy que
avís per a navegants: el d’avui no és un post musical, la categoria és paranoia personal, de manera que els seguidors del format ‘endebloc’ avui podran llegir sobre música a d’altres racons com aquest o aquest o aquest o aquest o aquest o… Però si voleu saber que bé que s’està quan s’està bé, seguiu
Vas físicament a demanar informació a qualsevol – racó – amb – servei – d’atenció – al – públic, et miren estranyats, i t’envien a buscar les respostes als teus dubtes a la seva plana web. [Grrrr!] Vols parlar amb algú per telèfon i et donen el seu e-mail de contacte perquè l’escriguis. [Bleeeee!] Tens
L’altre dia, una membre del consell de redacció d’aquest bloc, em va dir: ‘eli, vols unes cites?’ Jo ja em vaig emocionar, pensant que podria triar i remenar entre… bé, de fet, es referia a unes quantes cites per aquest bloc, concretament de poesia. Mentres ens esperem que arribi la poesia, aprofitarem per citar el
Fa pocs dies ja vaig parlar dels pronoms febles. Però es veu que la idea no era nova, sinó que els amics polonesos ja n’havien fet de les seves. A totes les ‘Polònies’ sempre ens van un pas per davant. Aquest és el combat…
Estem preparant el número de juny, i això es converteix en una immersió als festivals d’estiu. Cada any es repeteix la mateixa escena: contactes, grups, festivals fantasma, webs, tancaments eterns… L’any passat vam tenir la gran –i frívola– mala pensada de fer una guia de looks festivaleros. Digue’ns superficials però… Però cada festival té un
Darrerament em costa que em xifli a la primera escolta. No sé què deu passar, segurament se m’han atrofiat les neurones de la curiositat i estic perdent alguna cosa de les connexions que deuen fomentar l’excitació cerebral. Però poso un CD i s’ha acabat sense què res m’hagi merescut un moment de ‘stop’. En gran
Tranquils, això només és un estudi sociològic, que deplorablement no es basa en cap tipus de paràmetre extraordinàriament coherent. De fet, la màxima coherència que li puc trobar a aquests mots és dir que Chiquiliquatre vol aconseguir entrades gratis per la festa d’aniversari de l’Enderrock mentre crida ‘ERC – g, vull sexe abans de que